El Reial decret, segons va defensar el Ministre d’Economia, Sr. Cuerpo, “estableix una xarxa de seguretat per a les empreses i treballadors que puguin veure’s afectats pels efectes econòmics que es derivin de l’increment d’aranzels anunciat pels Estats Units.”
La tramitació parlamentària d’aquestes mesures que han d’alleujar la pressió del nostre sector productiu gairebé aconsegueix una cosa inèdita: un acord entre PSOE i PP. I dic gairebé perquè no es va arribar a aconseguir tot i estar molt a prop l’acord. Però sembla que el nostre president, que negociava paral·lelament amb Junts perquè els números li sortissin, va preferir aquests (una vegada més) i va bloquejar (una vegada arrencat el seu sí al Decret) el possible acord entre el ministre Cuerpo i els representants populars.
El portaveu del PP va retreure al ministre que triés el “mur” (va dir) a l’acord per imposició de Sánchez, que vol evitar a tota costa que el PP s’anoti una victòria, encara que sigui a costa dels espanyols. I això és així perquè a Sánchez ja li valien els set vots de Junts per tirar endavant el Decret tot i que els seus companys de Podem li donessin l’esquena (com així va passar) abstenint-se en la votació.
Finalment, i davant la impossibilitat de pacte ni acord, el PP va votar en contra del Decret al costat de Vox.
Després de les declaracions posteriors a l’acord queda clar que la formació catalana de Junts ha quedat força satisfeta de la negociació. I no n’hi ha per menys, ja que han aconseguit una nova concessió de Sánchez: Ni més ni menys que el 25% de l’aportació global dels fons previstos de suport al primer sector de l’Estat per a Catalunya.
Catalunya i els seus productors poden estar contents
Em pregunto si els de la Rioja o els d’Andalusia (per posar un exemple d’entre les altres 16 Comunitats Autònomes) estaran tan contents amb la part que els correspongui de les partides econòmiques previstes que quedin, per protegir les seves exportacions de vins i olis.
En fi, un episodi més que demostra que Sánchez prefereix cedir davant Junts, quan negocia, que acordar amb el PP, un partit nacional que teòricament vetlla per l’interès general i no només per una part del país.
I també cal reconèixer que els negociadors de Junts saben el que fan i aprofiten al màxim la feblesa d’aquest Govern per aconseguir l’impensable. Mai amb tan poc (només set vots) s’ha aconseguit tant.
Això és el que entén Sánchez per “suar la samarreta”: cedir i concedir per guanyar una votació.
