​La política municipal: cohesió o separació

Ajuntament de Granollers
La política municipal és sovint el primer esglaó en la cadena d'ajuda al ciutadà. Tanmateix, en alguns casos pot ser l'últim esglaó a causa de les limitacions de recursos, interessos partidistes (de partit) i personals.

Les persones elegides pels ciutadans per exercir la política municipal haurien de ser persones amb integritat i transparència. Capaces de comunicar-se de manera efectiva, escoltant i responent a les necessitats de la gent. Persones enfocades en el bé comú i no en interessos personals o d'un grup polític concret. 

Si això fos així, les persones que s'encarreguen de les polítiques municipals serien els elements de cohesió que necessitaria la ciutadania en cerca d'un objectiu comú: la millora del municipi. 

Ara bé, si les persones que formen part d'un govern municipal no tenen les capacitacions necessàries, anteposen la ideologia o les pautes que marca un determinat partit polític, o si prioritzen l'interès personal per damunt del comú...; aleshores estaríem parlant de disgregació, de separació de les classes, de ciutadans de primera i de segona. 

La presa de decisions partidistes basades en ideologia de partit i que implementen projectes que no responen a les necessitats dels ciutadans, crea clientelisme i nepotisme. Amb això s'atorguen càrrecs i contractes a persones afins al partit en lloc de basar-se en la meritocràcia i la capacitat. Genera un desenvolupament desigual i discriminatori en alguns casos: si són grups afins obtindran beneficis mentre que altres contraris o divergents es veuran marginats. Prolifera la ineficàcia i la corrupció fent un mal ús dels recursos públics-municipals i sobretot promou la divisió i la polarització amb les persones que estan en partits d'ideologies - opinions diferents. 

La política municipal està feta per resoldre problemes propers, per integrar. No per fer més gran la divisió social i desintegrar. Hauria d'estar regida per persones capaces que la facin sentir seva al conjunt de la ciutadania perquè les persones que integren el total del municipi se sentin escoltades, ateses, respectades i no arraconades depenent de si la seva ideologia o pensament polític és afí o no a un partit. 

A la realitat em remeto, totes les persones que llegeixin aquest article podrien fer una reflexió si als seus municipis més propers es compleixen aquestes prerrogatives o, per contra, consideren que s'anteposen els criteris de partits supramunicipals.