Perquè aquí no estem parlant d’art urbà ni de murals autoritzats. Estem parlant de vandalisme pur i dur. De trens destrossats, estacions plenes de pintura, serveis interromputs i milions d’euros públics que surten de la butxaca de tots els espanyols per netejar la gràcia del niñato de torn amb un esprai a la mà.
Mentre la majoria parlamentària entén que cal protegir les infraestructures públiques i endurir les multes, l’esquerra més radical continua instal·lada en aquesta mena d’adolescència política permanent on tot delinqüent sembla una víctima del sistema.
El més surrealista és que després són els primers a demanar més diners públics per a serveis socials, transport o habitatge. És clar. El problema és que part d’aquests diners acaba precisament tapant grafitis, reparant destrosses i netejant trens vandalitzats.
La nova llei endureix les sancions fins als 900.000 euros en els casos més greus, especialment quan les pintades afecten la seguretat ferroviària o paralitzen el servei. I sincerament, ja era hora.
Perquè el civisme no consisteix a justificar qui destrossa allò que és de tothom. El civisme consisteix a protegir-ho.
Però Comuns i CUP han tornat a demostrar que viuen en una realitat paral·lela. Una on el problema mai no és qui embruta, trenca o vandalitza. El problema sempre sembla ser qui intenta impedir-ho.
