Diuen que Salvador Illa sospira per un avançament de les eleccions generals
Encara que sembli mentida, el president de la Generalitat i els seus afins prefereixen un avançament electoral que continuar patint i veient com el seu missatge perd força dia a dia. Això diuen alguns socialistes catalans davant l’allau del cas Cerdán i el que encara queda per venir i descobrir. El socialisme català no vol perdre força electoral ni representació com la que es va aconseguir en les últimes autonòmiques i municipals, per culpa d’uns companys “dels madriles” que fiquen la mà a la caixa (a totes) i es gasten els diners en noies de dubtosa reputació i menjars exquisits. Sempre presumptament, és clar...
Pocs són els dirigents socialistes que s’han despenjat públicament demanant un avançament electoral de les generals per evitar l’hemorràgia de pèrdua de vots que s’acosta. García Page i Lambán van ser els primers. Els va seguir aquell que va perdre les primàries del PSOE contra Sánchez, Eduardo Madina. Aquelles primàries que, presumptament, van ser manipulades per Cerdán, Koldo i companyia, l’anomenat Club del Peugeot. Després d’ell, Felipe González. Avui un parell d’alcaldes socialistes de pes més, com a mínim, també han posat el dit a la nafra.
I Catalunya, què passa a Catalunya? Doncs que només interessa mantenir Sánchez a la Moncloa als dos partits nacionalistes que el sostenen: Junts i ERC. Perquè als propis membres del PSC “se’ls està fent bola” la situació. El dels partits nacionalistes és obvi: extorsionar un PSOE afeblit fins a aquest extrem és una ganga per continuar demanant i exigint. I no volen que s’acabi. Se senten còmodes amb la situació i són feliços, encara que també reconeixen que el seu electorat nacionalista pot “infectar-se” de tant amiguisme amb el PSOE i traspassar el vot cap a versions menys compromeses amb Sánchez com ho és el partit de Sílvia Orriols, amb un llenguatge tan clar i diàfan que està robant comandaments intermedis a totes dues formacions polítiques dia sí i dia també.
Els socialistes catalans, d’una banda, tenen clar que perdre el govern d’Espanya els restaria privilegis a mitjà i llarg termini però, alhora, també consideren que allargar aquesta situació no serà bo per a les municipals del 2027 o per a unes generals que es poden allargar fins a finals del 26 o principis del 27. I ja no diguem per a les pròximes autonòmiques. El degoteig diari des dels mitjans de comunicació (ara fins i tot “els seus” estan traient tota la brutícia) podria minvar molt la seva expectativa en vots de tal manera que “regalaria” vots i escons als seus oponents directes: PP i Vox d’una banda (generals) i Junts i ERC a les catalanes. A Catalunya, en cap cas, en surten reforçats els Comuns de Colau amb aquesta situació.
Si Pedro Sánchez s’entossudeix, tots els socialistes perdran. Aquesta és l’anàlisi de l’equip d’Illa que, com tots els barons pròxims a Sánchez, creuen els dits per una solució ràpida i valenta. Però, en el seu cas concret, el socialisme català pot perdre representació i pot perdre molts diners i llocs de treball dels seus molts col·locats.
A canvi de deixar caure Sánchez i avançar eleccions, els socialistes catalans hauran d’aprendre a patir a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona la manca de majoria suficient, però aquí les coses estarien més clares: els nacionalistes, de tant apretar, es poden quedar sense presència en organismes ni empreses públiques o semiprivades com avui dia i sense possibilitat d’una altra majoria política o avançament electoral… Perquè al PP, no siguem ingenus, li interessa (i molt) que Illa segueixi a la Plaça de Sant Jaume en lloc d’un Puigdemont qualsevol.