Illa retira els Pressupostos: el calendari andalús i la pressió de Madrid forcen el replegament
El president de la Generalitat, Salvador Illa, retirarà el projecte de Pressupostos de 2026 per evitar una derrota al Parlament, però també per ajustar-se a un calendari polític que transcendeix Catalunya: les eleccions andaluses i l’estratègia del Govern central han acabat condicionant el moviment.
La decisió no és només un replegament tàctic davant la manca de suports, sinó una pausa calculada. L’objectiu és guanyar temps i reobrir la negociació amb ERC en un moment políticament més favorable, previsiblement després de la cita electoral a Andalusia, tal com van acordar ERC i el Govern ahir i que han transmès avui a través d’un comunicat conjunt en què ambdues parts es comprometen a aprovar el pressupost abans de l’estiu. En definitiva, es comprometen a no dir res oficialment fins l’endemà de la data electoral andalusa (entre el 31 de maig i el 14 de juny).
Andalusia com a línia vermella
El principal escull de la negociació continua sent l’exigència d’ERC d’avançar en la cessió de l’IRPF. Es tracta d’una demanda d’alt impacte polític que el Govern central no vol activar abans de les eleccions andaluses, on qualsevol gest en matèria de finançament autonòmic podria ser utilitzat pel PP com a munició electoral.
En aquest context, forçar un acord ara implicaria obrir un front territorial en plena campanya andalusa. La Moncloa ha optat per evitar aquest risc. El missatge traslladat al PSC ha estat clar: no tensionar la negociació fins després dels comicis.
Ordres de contenció des de Madrid
La retirada del projecte s’entén així com part d’una estratègia més àmplia. Illa, alineat amb el Govern central, evita una derrota parlamentària, però també compleix amb una directriu política: no tancar un acord que obligui a concretar concessions sensibles en plena precampanya andalusa.
El PSC assumeix, de facto, una posició d’espera. La prioritat no és aprovar els Pressupostos immediatament, sinó fer-ho en el moment adequat. Mentrestant, s’aprovarà “immediatament” un suplement de crèdit a la Generalitat per donar oxigen econòmic al Govern i poder afrontar els reptes i compromisos de pagament urgents.
Això explica el canvi de guió respecte a les setmanes anteriors, quan el Govern insistia a mantenir el projecte fins al final.
El pols amb ERC es refreda, no es resol
El moviment encaixa amb la lògica del pols entre Illa i Oriol Junqueras. ERC ha pressionat apujant el llistó, conscient del seu paper decisiu, però també evitant un xoc definitiu que pogués derivar en eleccions anticipades. La por d’ERC no era només l’avançament electoral, sinó que una convocatòria prematura els deixés sense el cap de cartell, Oriol Junqueras, al capdavant, ja que encara no s’ha dictat sentència del Tribunal Constitucional sobre la retirada dels càrrecs i la condemna a Junqueras o Puigdemont.
Ambdues parts troben ara una sortida intermèdia: ni victòria ni derrota immediata. La retirada permet mantenir obertes les negociacions sense obligar ningú a cedir públicament en aquest moment.
Pressupostos diferits, però imprescindibles
El nou horitzó se situa abans de l’estiu. Per aleshores, el context polític serà diferent: les eleccions andaluses ja s’hauran celebrat i el Govern central tindrà més marge per abordar la qüestió del finançament.
És aquí on es preveu reactivar l’acord, incloent-hi —si hi ha avenços— la carpeta de l’IRPF. Perquè, més enllà del càlcul polític, els comptes continuen sent necessaris. Catalunya opera amb pressupostos prorrogats, i tant el Govern com ERC comparteixen l’interès d’aprovar uns nous comptes en aquesta legislatura.
La retirada dels Pressupostos no suposa un canvi de rumb, sinó un ajornament forçat pel calendari polític. Illa guanya temps, evita una derrota i s’alinea amb l’estratègia estatal. ERC manté la pressió sense trencar. I l’acord queda en suspens a l’espera d’un context més favorable. I Junqueras respira tranquil.