CEPYME trenca el silenci i alerta del deteriorament del diàleg social amb el Govern
La Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) va llançar aquest dimecres un dels comunicats més durs dels últims mesos contra el Ministeri de Treball. La patronal de les petites i mitjanes empreses va denunciar la “greu situació” que travessa el teixit empresarial espanyol i va acusar el Govern de deteriorar el diàleg social fins a convertir-lo en un espai cada vegada més buit i menys útil per a qui sosté gran part de l’ocupació del país.
El missatge no va ser casual ni improvisat. Va arribar en un moment de màxima tensió entre les organitzacions empresarials i el departament que dirigeix Yolanda Díaz, després de mesos marcats per xocs constants sobre la reducció de jornada, l’increment dels costos laborals i la intenció de l’Executiu de reformar el model de representativitat empresarial.
Darrere del comunicat hi ha una preocupació molt més profunda que una discrepància política puntual. CEPYME considera que el Govern ha deixat d’escoltar les petites empreses i que moltes de les mesures laborals aprovades en els últims anys s’estan dissenyant des d’una lògica ideològica allunyada de la realitat econòmica que viuen milers de negocis.
La patronal insisteix que les pimes no tenen la capacitat financera ni estructural de les grans corporacions per absorbir noves càrregues administratives, increments salarials continus o canvis regulatoris constants. I adverteix que cada nova obligació suposa una pressió afegida per a empreses que, en molts casos, sobreviuen amb marges mínims.
La frase més significativa del comunicat resumeix precisament aquesta sensació d’abandonament: “Cada acció que ignora les pimes posa en risc qui les manté vives i dona feina a tantes famílies”. El missatge té una doble lectura. D’una banda, econòmica. De l’altra, clarament política.
Perquè CEPYME no només denuncia l’augment de costos o la burocràcia. Denuncia, sobretot, l’actitud del Govern. La percepció dins de la patronal és que el Ministeri de Treball ha substituït la negociació real per una estratègia de confrontació permanent amb l’empresariat, especialment amb les organitzacions que qüestionen les seves reformes.
La tensió es va agreujar encara més després de conèixer-se la intenció de l’Executiu de modificar el sistema de representativitat empresarial dins del diàleg social. Una reforma que CEPYME interpreta com un intent directe de reduir el seu pes institucional i debilitar la seva influència en futures negociacions laborals.
En el fons, el que està en joc és qui té veu en la construcció de les polítiques laborals del país. Des del Govern es defensa que les reformes busquen millorar els drets dels treballadors i modernitzar el mercat laboral espanyol. Tanmateix, la crítica que comença a estendre’s entre les petites empreses és que l’Executiu legisla pensant principalment en l’impacte polític dels anuncis i no en les conseqüències reals per a qui genera ocupació fora de les grans estructures empresarials.
I aquí apareix el principal risc. Espanya depèn enormement de les petites i mitjanes empreses. Són la immensa majoria del teixit productiu i sostenen milions de llocs de treball. Però també són les més vulnerables davant qualsevol pujada de costos, enduriment normatiu o alentiment econòmic.
Per això el comunicat de CEPYME no es pot interpretar únicament com una protesta corporativa. És també el reflex d’un creixent malestar en una part important del teixit econòmic espanyol que comença a sentir que el Govern escolta més el relat polític que la realitat de les empreses.
El problema per a l’Executiu és que el desgast del diàleg social comença a trencar una de les grans banderes que havia utilitzat durant la legislatura: la capacitat d’assolir consensos entre sindicats, patronals i Govern. Avui aquesta imatge apareix seriosament danyada i quan qui crea ocupació sent que ha deixat de ser escoltat, el conflicte deixa de ser empresarial per convertir-se en un problema econòmic i polític de primer nivell.