Separació de poders o pressió institucional? El cas Begoña Gómez torna a tensar la política espanyola
La decisió del jutge Juan Carlos Peinado d’obrir judici oral contra Begoña Gómez, esposa del president del Govern, Pedro Sánchez, ha provocat un nou terratrèmol polític i judicial a Espanya. El magistrat ha acordat, a més, retirar-li el passaport, prohibir-li la sortida del territori nacional i obligar-la a comparèixer cada quinze dies davant la seu judicial mentre es tramita el procediment. Peinado atribueix a Gómez presumptes delictes de tràfic d’influències, corrupció en els negocis, apropiació indeguda i malversació.
La resolució judicial ha generat una reacció immediata del Govern i del PSOE, que consideren l’actuació del magistrat un excés jurídic i una nova mostra del que qualifiquen com una persecució contra l’entorn del president del Govern. Tanmateix, el que ha elevat encara més la tensió institucional ha estat la resposta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que estudiarà si escau obrir un expedient disciplinari al jutge Peinado per algunes de les afirmacions contingudes en la seva interlocutòria.
L’origen de la polèmica es troba en un dels arguments utilitzats pel magistrat per justificar les mesures cautelars. Peinado sosté que els escortes policials de Begoña Gómez podrien arribar a facilitar una eventual fugida, bé per iniciativa pròpia o seguint ordres superiors. Aquestes paraules van provocar una protesta immediata del Ministeri de l’Interior i el rebuig dels sindicats policials, que van considerar improcedent qüestionar la professionalitat dels agents encarregats de la protecció d’autoritats.
A partir d’aquell moment, el focus va deixar de situar-se exclusivament sobre la situació processal de Begoña Gómez per traslladar-se també a l’actuació del mateix jutge. El CGPJ va convocar una reunió extraordinària per analitzar l’assumpte i valorar la possible obertura d’actuacions disciplinàries contra el magistrat, una decisió que serà debatuda novament aquest dilluns després de no haver-se assolit un acord inicial.
La qüestió que inevitablement sorgeix és si ens trobem davant un funcionament normal dels mecanismes de control de l’Estat de dret o davant una pressió política sobre un jutge les resolucions del qual afecten directament l’entorn més pròxim del president del Govern.
Resulta evident que en qualsevol democràcia consolidada els jutges han d’estar sotmesos a supervisió quan les seves actuacions poden vulnerar normes processals o comprometre la imatge de la Justícia. De la mateixa manera, també és cert que els òrgans de govern dels jutges tenen l’obligació d’actuar quan consideren que es pot haver produït una actuació irregular.
Tanmateix, tampoc no es pot ignorar la percepció que una part important de l’opinió pública té dels esdeveniments. Per a molts ciutadans resulta cridaner que, tot just unes hores després que un magistrat adopti una decisió judicial d’enorme impacte polític contra l’esposa del president del Govern, s’activi una revisió extraordinària sobre la seva actuació. Aquesta coincidència temporal alimenta inevitablement les sospites d’aquells que consideren que determinats ressorts institucionals es mobilitzen amb una rapidesa especial quan les investigacions afecten el poder polític.
La realitat és que el debat ja no gira únicament al voltant de la culpabilitat o innocència de Begoña Gómez, una qüestió que hauran de determinar els tribunals. El que està en joc és quelcom més profund: la confiança dels ciutadans que la Justícia pugui actuar amb independència, sense interferències polítiques i sense que els jutges temin conseqüències institucionals per investigar aquells que ocupen el poder.
En una democràcia madura, la separació de poders no consisteix que jutges, Govern i Parlament estiguin d’acord, sinó precisament que puguin discrepar i controlar-se mútuament sense envair els respectius àmbits competencials. Per això, qualsevol actuació futura haurà d’extremar la transparència per evitar que la batalla judicial acabi convertint-se també en una batalla per la credibilitat de les institucions.