Prat no va ser únicament un jugador extraordinari. Va ser el símbol d'una generació irrepetible que va situar el nom de Granollers a l'elit de l'handbol europeu. La imatge del capità aixecant la Recopa al vell Parquet forma part del patrimoni sentimental de la ciutat i de l'esport espanyol, una fotografia que mig segle després continua emocionant aquells que van viure aquella gesta i els qui l'han coneguda gràcies al llegat del club.
Els qui van compartir vestidor amb ell sempre van destacar el seu lideratge, el seu compromís i el seu profund amor per uns colors que va defensar durant tota la seva carrera. Mentre altres emprenien nous camins, Miquel Prat va escollir mantenir-se fidel al BM Granollers, convertint-se amb el pas del temps en un referent per a generacions de jugadors i aficionats. La seva trajectòria el va situar entre els esportistes més llorejats de la història de l'entitat.
Amb la seva marxa desapareix un dels últims grans protagonistes d'aquella generació daurada que va escriure una de les pàgines més brillants de l'esport català. Però les llegendes mai no marxen del tot. Romanen en els records, en les fotografies, en els trofeus i en la memòria col·lectiva d'una ciutat que sempre trobarà en Miquel Prat un exemple d'entrega, humilitat i grandesa esportiva.
Avui, Granollers no només perd un històric jugador d'handbol. Perd un dels seus grans referents. Descansa en pau, capità.
