A aquella guerra van anar el joves de lleva. Per tant, tots el joves de Granollers i de la Comarca que estaven en disposició d’anar a la guerra, foren enviats. Aquella marxa no va ser ben vista pels familiars. La línia de tren que va a Barcelona, a l’alçada de Palou, varen aixecar una barricada per evitar que els joves no poguessin anar al front. No va servir de res i els joves vallesans de lleva varen formar part de l’exèrcit que lluità a la guerra del Rif.
Quan es va inaugurar el monument a la Plaça Àngel Guimerà, el 5 d’octubre de 1929, aixecat per subscripció popular, es va posar una placa amb el nom de tots els soldats de lleva de la Comarca que havien perdut la vida a Àfrica. Va venir a Granollers per inaugurar-lo el rei Alfonso XIII. En el número 277 de La Gralla podem llegir...
“El Rei i les infantes han vingut a Granollers. La ciutat ha tingut per a les reials persones la cordialitat i el respecte que són la característica del nostre poble. Els més fervents monàrquics deuen estar joiosos de la jornada de dijous”.
Els soldats de lleva morts al Rif foren Francesc Roca Llobet, Lluís Ostáriz Ferrándiz, Calixte Palau Florensa i Antoni Gurri Delgom, de Granollers; Josep Padrós Cuscó, Vicenç Illa Amal, Joan Cuscó Pons, Josep Margenat Vallderiola i Silvestre Massip Palau, de Caldes de Montbui; Joan Vicenç Reig, Josep Percerisses Llambe e Isidre Font Güell, de La Garriga; Joan Prims Bot, de Les Franqueses; Josep Boix Vilajoana, de Llinars; Josep Roca Vinyoles, de Lliçà d’Amunt; Josep Terrados Torrents, Joan Rovira Font i Joaquim Matencio Marín, de Martorelles; Josep Banco Corderas, Josep Roca Vernet, Josep Puiggener Roig i Josep Roca Tura, de Sant Feliu de Codines; Lluís Munts Font i Lluís Castells Oliveres, d’Aiguafreda; Victor Catot Manyosa, de Castellterçol; Andreu Argemí Valde i Josep Icart Moré, de Sant Pere de Vilamajor.
El monument tenia a la part inferior la placa que hem comentat. A un nivell superior dos escultures de granit que representaven la Pàtria y la Immortalitat. I coronant el monument una escultura de marbre que representava la Victòria de l’escultor Vicenç Navarro. L’escultura es una imatge femenina alada avergonyida i penedida que gira el cap cap el cel.
El monument no va tenir una llarga vida. El nom dels soldats es va esborrar l’any 1934. Després de la guerra es va desmuntar i l’escultura es va dipositar al Museu de Granollers, a la casa Molina. Coincidint amb el 69è aniversari del bombardeig de Granollers, es va inaugurar al Cementiri un monument dedicat als soldats, gràcies a Tomàs Coll i Eustaqui Margall. Una placa explica la historia.
