Com és obvi, es va aprovar tirar enrere el recurs (la matemàtica de les majories és el que té) i deixar només la via legal oberta per a qui vulgui continuar insistint en aquesta tesi, si així ho consideren els sindicats i el comitè unitari. En qualsevol cas, el punt va ser aprofitat per tots els partits polítics (és cert que alguns de manera més clara que d’altres) per criticar la decisió del nomenament per part de l’equip socialista, tant pel sou (120.000 euros bruts anuals), com per les despeses imputables al seu compte comptable encara que no siguin seves (50.000 euros), per les formes i el tipus de negociació que ha demostrat —per exemple, en el cas Montserrat Montero o altres— seguint un estil molt empresarial al qual no s’està acostumat, i això no és positiu en el món polític. I també, cal dir-ho, perquè és més socialista que d’una altra corrent política (“ens ha fotut maig amb les flors”, com diria un amic meu), per alguna cosa és un càrrec de confiança.
En qualsevol cas, el govern municipal, en paraules del seu regidor portaveu i responsable de Personal, Francesc Arolas, el va defensar aferrissadament i va deixar clar que la voluntat de l’equip de govern és que el perfil del Gerent o Coordinador —tant se val— és necessari per posar ordre a l’Ajuntament i aportar una mica d’homogeneïtzació i seny en el seu funcionament. Tot i que generi controvèrsia a l’oposició o nervis entre aquells que poden sentir que s’estan ficant en la seva feina.
