De liberal a conservador: convicció o conveniència?
Vázquez va ser durant anys un dels rostres institucionals de Ciutadans, un partit que defensava una visió liberal i europeista. Com a secretari general, va intentar sense èxit una coalició amb el Partit Popular per a les eleccions catalanes i europees. Després de fracassar aquesta unió, va dimitir dels seus càrrecs i, poc després, va ser acollit pel PP com a número 10 a les seves llistes per a les eleccions europees de 2024.
¿Canvi d’ideals o compliment d’una missió? Alguns observadors veuen en el seu salt al PP no pas una evolució política sincera, sinó una estratègia calculada per desmuntar Ciutadans des de dins, facilitar la seva absorció i preservar el seu “seient”. La coincidència entre la seva dimissió i l’anunci de la seva candidatura pel PP alimenta aquesta sospita.
L’art de desaparèixer sense deixar empremta
Ciutadans, que havia aspirat a ser el centre polític espanyol, va acabar no presentant-se a les eleccions generals de 2023. La figura de Vázquez, que va liderar la refundació del partit i va defensar la coalició amb el PP, es presenta com clau en aquell desenllaç. ¿Va ser un intent sincera de salvar l’espai liberal o una maniobra per obrir camí al conservadorisme?
La seva incorporació al PP va ser celebrada pels populars com part del “reagrupament del constitucionalisme”. Però per a molts afiliats i votants de Ciutadans, va ser una traïció. ¿Què queda dels valors que defensava?
Què ens diu això com a societat?
El cas d’Adrián Vázquez no és únic, però sí paradigmàtic. Ens obliga a preguntar-nos:
-
Quin valor tenen avui els principis en política?
-
És legítim canviar de partit si es manté la coherència ideològica?
-
O estem davant d’una política de supervivència, on el càrrec ho justifica tot?
La degeneració política no es mesura només amb escàndols o corrupció. També es manifesta en la pèrdua de credibilitat, en l’oportunisme disfressat de pragmatisme, i en la normalització d’estratègies que sacrifiquen la confiança ciutadana per rèdits electorals.
Polítics com Adrián Vázquez Lázara em fan vergonya. I a tu, què et fa sentir?
