La ruta modernista de Raspall pel Vallès Oriental

L’augment de la indústria tèxtil a Catalunya va fer que els industrials —que formaven part de la burgesia— decidissin construir cases d’estiueig al Vallès Oriental, a pocs quilòmetres de Barcelona. En aquestes podien desconnectar de l’enrenou diari. Es van escollir localitats com Granollers, Cardedeu, L’Ametlla del Vallès i La Garriga. Totes elles connectades amb el tren, fet que facilitava l’anada i tornada a Barcelona. L’autor d’aquelles construccions va ser Manuel Joaquín Raspall i Mallol, influenciat per Antoni Gaudí i deixeble de Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Raspall va formar part del Modernisme, del Noucentisme i de l’Art Déco.

La vida quotidiana

La burgesia catalana, que s’havia enriquit amb la indústria tèxtil, va voler combinar els avenços de la modernitat urbana amb els de la vida rural. Per això es van començar a construir cases —conegudes com a torres— aïllades amb jardí, en municipis propers a Barcelona, per no desconnectar de la gran urbs. Aquesta tendència va ser un revulsiu econòmic per a aquests municipis. Molts propietaris van decidir transformar les seves cases per llogar-les. Aquesta tendència es coneix com a estiueig. La gent de Barcelona fugia de la ciutat a l’estiu per passar una temporada al camp.

A aquests edificis se’ls va anomenar torres perquè totes en tenien una. Estaven estructurades en una planta baixa, un pis i golfes. A més del soterrani i coronades per una torre. Aquesta construcció responia a les necessitats d’una família burgesa d’aquella època. Per una banda comptava amb una sèrie d’espais públics aptes per desenvolupar activitats socials. Paral·lelament comptaven amb espais privats que permetien compartir els moments més íntims de la família.

Els jardins i la planta baixa estaven destinats a aquestes activitats socials i era la part de la casa millor decorada, per sorprendre els visitants. La primera planta estava destinada a les habitacions familiars. Les golfes i el soterrani es destinaven a les habitacions del servei, la cuina, els safareigs, el celler i el rebost.

Modernisme

Aquest moviment cultural es va estendre per Europa des de finals del segle XIX fins a principis del segle XX. Va ser principalment arquitectònic i decoratiu. Tot i això, també va existir un corrent literari, de 1880 a 1917, fonamentalment en l’àmbit de la poesia que es va caracteritzar per una ambigua rebel·lia creativa, un refinament narcisista i aristocràtic, una profunda renovació estètica del llenguatge i la mètrica. Destaquem Rubén Darío, Pablo Neruda, Antonio i Manuel Machado.

Arquitectura Modernista, Art Nouveau, Jugendstil, Sezession 

Aquests són els diferents noms que rep un mateix moviment artístic que va veure la llum a finals del segle XIX, concretament el 1893. Tot i que tots ells formen part del mateix moviment, amb un fons comú, les diferències es poden apreciar en com cada país va entendre el nou corrent estètic. El Modernisme es caracteritza per...

• Exaltació de la natura: la flora i la fauna hi són molt presents en resposta a la revolució industrial.
• Ús de nous materials: els avenços tecnològics van permetre incorporar materials resistents, com l’acer, el ferro forjat i el vidre, i formes innovadores —com arcs parabòlics, arcs en forma d’omega, murs oblics i corbs—.
• Predomini de l’asimetria: es recorre a l’asimetria, traçats entrellaçats i línies sinuoses, per trencar amb els patrons tradicionals. Exuberància de les formes vegetals. S’imposa l’ús de corbes i l’estilització de les formes.

Manuel Joaquín Raspall i Mallol

És el gran arquitecte del Modernisme al Vallès Oriental. En total va construir més de 700 edificis. Forma part de la segona generació d’arquitectes modernistes, després d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol. Va néixer a Barcelona el 24 de maig de 1877. Era el segon fill de Joaquín Raspall Masferrer i Mercè Mallol. El pare es dedicava al negoci del cacau i la xocolata a l’Havana. La mare era filla de La Garriga.

Mentre estudiava va obrir el seu propi despatx, al carrer Coromines 2 de Barcelona. El seu primer projecte va ser la restauració integral de la casa de la seva mare. És l’única obra neogòtica amb semblances a Els Quatre Gats del seu mestre Puig i Cadafalch. Tècnicament en cada moment va incorporar els elements més significatius dels estils contemporanis. Va crear un llenguatge propi i individualista. Als seus edificis són constants les formes de la natura, medallons amb cintes. Va utilitzar el sòcol de pedra, l’esgrafiat a la façana, el totxo, el trencadís, la ceràmica de disseny floral, els colors pastel als finestrals, el ferro forjat. L’obra de Raspall està dividida en tres períodes.

El primer —1903 a 1914— destaca per l’ús de mosaics i trencadís de ceràmica, ferro forjat amb coup de fouet i relleus sobre l’estucat de la façana. En el segon —1914 a 1926— es caracteritza per la incursió d’elements noucentistes, com la geometrizació dels esgrafiats i dels treballs de forja i la utilització de decoracions d’inspiració barroca. En el tercer —1926 a 1933— suma a tot l’anterior el gust per les línies dures i els volums sòlids procedents de l’Art Déco, estil heretat de l’Avant-Garde.

Granollers

L’any 1907 Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Granollers. Aquí va desenvolupar una faceta poc coneguda: la de dissenyador. Era un complement a la seva activitat polifacètica. A Granollers va crear la capçalera del Diario de Granollers o la coberteria de la Fonda Europa. Durant la seva trajectòria Raspall va construir o reformar 45 edificis a Granollers. Obres destacades de Raspall a Granollers...

• Cases de Jaume Corbera “Can Mónic”. Av. Primer Marqués de las Franquesas, 123-145
• Casa Francesc Marimon. Carrer Barcelona, 15
• Casa Sebastià Costa. Carrer Santa Anna, 13
• Urbanització Plaça de la Corona. Plaça de la Corona
• Can Puntes. Carrer Antoni Espí i Grau, 2
• Can Margarit, Carrer Joan Prim, 145
• Can Guineu. Carrer Corró, 32
• Casa Bossy. Carrer Santa Esperança, 6
• Casa Joaquín Sanchiz. Carrer Santa Elisabet, 2
• Biblioteca Francesc Tarafa. Carrer Corró, 47
• Casa Pere Gendra. Carrer Alfons IV, 72
• Casa Enric Deu Umbert. Avinguda Francesc Macià, 90
• Casa Rosa Ballús Massó. Carrer Francesc Ribas, 44
• Casa Joan Jofra. Carrer Álvarez de Castro cantonada Carrer Sant Josep de Calassanç

Cardedeu

L’any 1095 Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu. Allà li va correspondre liderar la planificació urbanística i la creació de l’eix de l’eixample d’un poble que es va transformar d’una arquitectura decadent cap a una forta demanda gràcies a l’arribada del ferrocarril. Durant aquells anys Raspall va construir o reformar 57 edificis a Cardedeu. Obres destacades de Raspall a Cardedeu...

• Casa Mercè Espinach. Gran Via de Tomàs Balbey 40
• Ca l'Arquer. Plaça Major, 1
• Casa Joan Alsina. Avinguda Rei en Jaume, 18
• Casa Josep Ruaix Planes. Gran Via Tomàs Balvey, 26
• Cases Josep Pericas i Rosselló. Avinguda Rei en Jaume, 217
• Cementiri. Passeig del Cementiri
• Casa Joaquim Ricós. Carretera Cànoves, 32
• Casa Ramon Llivina. Avinguda Rei en Jaume, 233
• Casa Joan Carbonell Saboya. Avinguda Àngel Guimerà, 40-42
• Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert. Carretera Dosrius, 14
• Teatre Esbarjo. Carrer Lluís Llibre, 23
• Casa Adolf Agustí. Avinguda Àngel Guimerà, 228
• Casa Morgades. Carrer Doctor Klein, 9
• Casa Eugeni Casanovas. Carrer Lluís Llibre, 35

L’Ametlla del Vallès

Raspall va construir o reformar a L’Ametlla del Vallès un total de 9 projectes. El més important va ser la construcció de Can Millet o Can Xammar de Dalt. Era una masia originària dels segles XIV-XVII. El 1906 la va adquirir Joan Millet i Pagès —germà del fundador de l’Orfeó Català—. El 1908 va encarregar a Raspall una remodelació integral d’acord amb l’estil de l’època. És a dir, convertir aquella antiga casa en una de modernista. Altres obres a L’Ametlla del Vallès...

• Cal Barber. Passeig Torregasa, 5
• Reformes a Can Bachs. Plaça Vella, 1
• El Cafè del Dr. Bassa. Passeig Torregasa, 25
• Can Moncau. Plaça de l’Església
• Escoles i Ajuntament. Plaça de l’Ajuntament
• Casa Ignasi Solà. Carrer Pompeu Fabra, 2
• Escalinata d’accés església de Sant Genís de l’Ametlla. Plaça de l’Església
• Font pública. Carrer Pompeu Fabra, 2

La Garriga

L’arquitecte Lluís Cuspinera va establir el concepte “poma Raspall” com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construeixen segons el projecte de l’arquitecte. A La Garriga, durant els anys 1906 a 1914 es van crear sis pomes Raspall. Amb el pas dels anys aquesta definició s’ha anat perdent, patint requalificacions parcials amb la incorporació de noves construccions o han estat modificades. A La Garriga Raspall va construir o reformar 128 edificis. Obres destacades de Raspall a La Garriga...

• Can Raspall. Carrer Banys, 40
• Casa Joan Colom i Capdevila. Passeig, 39
• Portalada Cementiri de la Doma
• Casa Lluís Pou i Costa. Carrer Banys, 41
• Casa Llorenç. Passeig, 11
• Casa Joaquín Fonollosa. Carrer Sant Francesc, 102-104
• Hospital-Asil La Caritat. Carrer Llerona, 2
• Casa Pere Serra i Pons. Carrer Guinardó, 4
• Casa Esteve Font i Germà. Carrer Sancho Marraco, 25
• Jardins El Pedró. Avinguda de Catalunya, 21
• Casa Francesc Blancafort i Puig. Plaça Església, 5
• Casa Jaume Serra i Dachs. Carrer Sant Ramon, 8
• Casa Jaume Guardis. Carrer Centre, 21
• Casa Mercè Mayol. Carrer Banys, 38