Putin pressionat: Ucraïna canvia l’equilibri de la guerra moderna
Mentre l’atenció internacional es concentrava a l’Orient Mitjà i la tensió amb l’Iran, la guerra d’Ucraïna ha entrat en una nova fase que, segons part de la premsa nord-americana —especialment The New York Times—, està alterant la percepció global sobre el poder militar. La idea central és clara: les grans potències ja no poden imposar-se amb facilitat a països més petits, fins i tot quan tenen superioritat nuclear, tecnològica i econòmica.
Un Putin més pressionat que mai
La Rússia de Vladimir Putin comença a mostrar signes visibles de desgast. Més de tres anys després de la invasió, la guerra s’ha convertit en un conflicte llarg, costós i psicològicament esgotador per a la societat russa. L’avanç militar rus s’ha alentit, les pèrdues humanes són enormes i Ucraïna ha aconseguit portar la guerra a l’interior del territori rus mitjançant drons i míssils de llarg abast.
Un dels episodis més simbòlics va tenir lloc abans de la desfilada del Dia de la Victòria a Moscou. Les autoritats russes van reforçar la seguretat per por d’un atac ucraïnès amb drons sobre la plaça Roja. Zelenski fins i tot va ironitzar públicament “autoritzant” que la desfilada se celebrés sense atacs. El gest va mostrar una cosa impensable fa dos anys: Rússia ja no transmet sensació de control absolut.
La premsa nord-americana destaca, a més, un canvi d’“estat d’ànim” dins de Rússia. Tot i que Putin manté suport popular, comença a créixer el cansament social davant una guerra que s’allarga més que la participació soviètica a la Segona Guerra Mundial. La narrativa heroica del Kremlin perd força davant una realitat de sacrificis humans, sancions i desgast econòmic.
Zelenski guanya confiança
Al mateix temps, Volodímir Zelenski apareix més segur políticament. Durant molt de temps Ucraïna va dependre gairebé completament de l’ajuda occidental, especialment dels Estats Units. Tanmateix, Kíiv ha desenvolupat una poderosa indústria pròpia de drons i sistemes de defensa, convertint-se en referència mundial en guerra tecnològica.
Segons diverses anàlisis nord-americanes, Ucraïna ja no actua únicament com a receptora d’ajuda, sinó com a soci estratègic. Països aliats demanen assessorament militar ucraïnès, especialment en tecnologia antidrons. Fins i tot els Estats Units haurien recorregut a experts ucraïnesos per protegir bases militars a l’Orient Mitjà.
Aquest canvi explica també el to més directe de Zelenski cap a Washington. El president ucraïnès critica ara obertament algunes decisions nord-americanes, cosa que abans evitava per por de perdre suport polític i militar.
La revolució dels drons
El gran protagonista del conflicte és el dron. Tant a Ucraïna com a l’Iran, els drons estan demostrant que un país relativament petit pot desafiar una superpotència mitjançant tecnologia barata, flexible i difícil de neutralitzar.
A Ucraïna, els drons han transformat el camp de batalla: serveixen per a reconeixement, atacs de precisió, sabotatges i fins i tot per interceptar altres drons. El resultat és una guerra molt més lenta, costosa i vulnerable per als grans exèrcits tradicionals.
La conclusió que extreuen molts analistes nord-americans és profunda: les invasions militars del segle XXI són molt més arriscades del que semblaven fa una dècada. La superioritat convencional ja no garanteix una victòria ràpida. Països mitjans o petits, si dominen tecnologies asimètriques com drons, guerra electrònica i míssils barats, poden desgastar durant anys potències molt més grans.
Un conflicte encara obert
Res no garanteix, tanmateix, que Ucraïna s’acabi imposant. Russia manté enormes recursos militars i encara conserva capacitat ofensiva. A més, la possible pressió de Donald Trump per negociar un acord favorable al Kremlin podria alterar l’equilibri polític occidental.
Però la sensació dominant en bona part de la premsa nord-americana és que alguna cosa ha canviat: Rússia ja no sembla invencible i Ucraïna ja no sembla simplement una víctima resistint. Però, atenció, el mateix està passant al potentíssim exèrcit nord-americà a l’Orient Mitjà respecte del teòricament “feble” Iran.
La guerra s’ha convertit en el laboratori d’una nova era militar on la tecnologia barata, la resistència social i la capacitat d’adaptació pesen més que la mida de l’exèrcit o l’arsenal nuclear.