Hi ha bullying entre els poders de l'Estat

Per decòrum i lleialtat institucional, hi hauria d'haver el màxim respecte entre ells i el compromís d'acceptar les seves decisions, una circumstància que, malauradament, avui no es dona a Espanya. Els poders executiu i legislatiu han iniciat una campanya de crítiques ferotges contra les decisions judicials quan els afecten directament, amb l'objectiu de desgastar i desprestigiar la judicatura i imposar el seu propi relat, no pas la veritat. Trist. El poder judicial respon amb declaracions exigint la fi d'aquestes crítiques i el respecte a la seva independència. D'altra banda, el poder legislatiu viu immers en una lluita interna de trinxeres en què la «majoria de la investidura» de Pedro Sánchez borda però no mossega davant dels casos de corrupció que van sortint a la llum, mentre que l'oposició s'exclama però està lligada de mans i peus, sense aconseguir fer caure el Govern.

Mentrestant, els ciutadans observen amb estupor com les institucions es ressenten i, per aquest motiu, desconfien cada dia més del sistema, dels polítics i dels jutges.

Els atacs després de la sentència s'intensifiquen

Ja no fa gaire van ser dures les crítiques a la judicatura formulades des de la tribuna del Congrés o des de les rodes de premsa dels representants del Govern, que amb tota impunitat i irresponsabilitat afirmaven que a Espanya existia el lawfare o que «hi havia jutges que feien política». Però després de la sentència del cas de les mascaretes els atacs s'han agreujat.

Vegem els enfrontaments produïts entre els diferents poders (executiu i legislatiu contra el judicial, legislatiu contra l'executiu i la resposta del poder judicial).

Óscar Puente (qui, si no?) va obrir el debat sobre la decisió judicial d'eximir de presó Víctor de Aldama (condemnat a quatre anys i mig) a causa de la seva col·laboració. Va assenyalar que la suspensió de la pena genera dubtes ètics i va qüestionar públicament si a Espanya «surten a compte els corruptors».

Félix Bolaños va criticar amb contundència la resolució que rebaixa la pena a Aldama, quan el 2024, davant d'un cas pràcticament idèntic però que afectava el PP, afirmava: «Qui col·labora per perseguir el delicte compta amb el suport del Govern».

Patxi López (portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats) va qualificar la resolució judicial de «tremendament alliçonadora» en un to crític i la va considerar «desproporcionada» en comparar-la amb altres condemnes. Va denunciar que no s'entén que el corruptor de la trama s'hagi endut més de tres milions d'euros i pugui quedar en llibertat.

Alberto Núñez Feijóo va afirmar que la situació del Govern després de la sentència és «insostenible» i que «tot és una porqueria». Va exigir formalment la dimissió immediata del president Pedro Sánchez i la convocatòria d'eleccions generals, una vegada més.

Santiago Abascal es va sumar a aquesta exigència, declarant que és inacceptable que el cap de l'Executiu continuï en el càrrec després d'haver-se acreditat judicialment que es va crear una xarxa delictiva dins del seu propi equip ministerial.

Pel que fa a les declaracions de l'anomenada «majoria de la investidura»:

Míriam Nogueras (Junts) va exigir obertament la dimissió de Pedro Sánchez demanant-li que fes un pas al costat: «Aparti's i deixi que aquest Parlament hi posi algú que sí que tingui la capacitat de complir». Nogueras va equiparar la situació del president amb la de l'ex-primer ministre britànic Keir Starmer i va advertir que aferrar-se al poder davant d'aquests escàndols de corrupció només debilita l'Executiu i reforça l'extrema dreta.

Gabriel Rufián (ERC) va interpel·lar directament el president des de la tribuna amb una gran duresa: «Li demano que em miri als ulls... Vostès han robat? Vostè ho sabia?». També va qüestionar la viabilitat de la legislatura preguntant si el pla del Govern consisteix simplement a «resistir» en lloc de legislar. A més, va ironitzar a les xarxes socials sobre el benefici penitenciari de Víctor de Aldama: «Si col·labores, te n'escapes».

Mertxe Aizpurua (EH Bildu) va defensar que, malgrat la gravetat de la sentència, la legislatura «ha de continuar» per avançar en drets socials i plurinacionalitat (com no podia ser d'altra manera!). També va qualificar d'«atroç» el missatge de la justícia en deixar Aldama fora de la presó, lamentant que el corruptor «s'endugui el botí» sense conseqüències.

Aina Vidal (Sumar) va lamentar que la resolució demostri que els corruptors habituals tornin a sortir «de rositas». Va advertir seriosament el PSOE que aquests escàndols judicials «llasten» l'acció del Govern de coalició i els va exigir la màxima transparència.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan de govern dels jutges, ha respost a les pressions polítiques aprovant declaracions institucionals en què exigeix respecte i adverteix l'Executiu que posar en dubte la independència i el sotmetiment dels jutges a la llei erosiona la confiança de la ciutadania en l'Estat de dret, recordant que les pressions dels poders públics no tenen cabuda en una democràcia avançada.

Les associacions de jutges i fiscals han manifestat el seu malestar i han qualificat d'«insuficient» la reacció del CGPJ, reclamant respostes molt més contundents davant l'estratègia d'assetjament a magistrats concrets per part de l'Executiu i d'alguns grups polítics.

Puntualitzem el que diuen els polítics sobre la sentència

Una de les crítiques més ferotges és la reducció de pena a Víctor de Aldama. «Si col·labores, te'n surts de rositas», diuen. El cas és que el Codi Penal espanyol estableix aquestes reduccions i els magistrats s'han limitat a aplicar la llei. Senyors diputats, si no els agrada la llei, vostès poden canviar-la. Tenen el poder per fer-ho, però no acusin els jutges quan l'únic que han fet és aplicar-la. Hi va haver altres sentències (la Gürtel, per exemple) en què es va actuar igual. Aleshores, el PSOE no s'hi va oposar ni la va criticar.

Quan es fa córrer que «la sentència és desproporcionada perquè a Ábalos li imposen més anys que a un assassí» (segons Óscar Puente), cal dir que a un assassí li poden caure 19 anys per un delicte, mentre que a Ábalos li n'han imposat 24 per l'acumulació de nou delictes.

També se sent dir que «la justícia és de dretes i està assetjant el PSOE perquè és d'esquerres». Quina afirmació més gratuïta i simplista! Cal tenir present que el tribunal va dictar la sentència per unanimitat dels set magistrats del Tribunal Suprem, els mateixos que també van participar en causes contra el PP. Fins i tot una de les magistrades havia estat la candidata del PSOE a presidir el CGPJ. Fora de dubtes, doncs, no?

I, finalment, es critica la justícia per no exigir a Aldama la devolució dels 3,7 milions d'euros que presumptament va guanyar mitjançant l'ús fraudulent d'informació privilegiada. Segons la sentència, aprovada per unanimitat, aquesta qüestió no va quedar prou acreditada i, per això, no se li exigeix el retorn dels diners. Ha de quedar clar que això va beneficiar Aldama, però també Ábalos i Koldo. No li han «perdonat» els diners per haver col·laborat amb la justícia, sinó perquè aquest fet no es va poder demostrar. No hi ha res més.

Vivim uns temps polítics convulsos que sembla que no s'acaben mai. Davant d'això, l'oposició es mostra impotent per desbancar el Govern; la «majoria de la investidura» amenaça i borda, però no ataca (ja els està bé), i els governants allarguen la legislatura com un xiclet, esperant vents més favorables per convocar eleccions.

Des de l'estranger ens miren amb sorpresa, però nosaltres també estem atònits i esperem, amb desesperació, que algú trenqui la baralla.