​El PP arrasa el PSOE i Vox serà jutge i part a l’Aragó

Victòria clara del PP… però condicionada

Amb el 98,8 % de l’escrutini ja realitzat, el PP ha obtingut 26 escons i el 34,3 % dels vots a les Corts d’Aragó, mantenint-se com a força més votada, tot i perdre dos diputats respecte del 2023.
El president autonòmic i candidat popular, Jorge Azcón, ha qualificat els resultats de “victòria clara, nítida i inequívoca”, defensant que només la seva formació garanteix l’estabilitat de la comunitat.

Tanmateix, el PP no assoleix la majoria absoluta, situada en 34 parlamentaris, i queda obligat a pactar amb altres forces, especialment amb Vox, per poder formar govern.

El PSOE, en caiguda lliure

El gran derrotat de la nit ha estat el PSOE. La formació socialista es queda amb 18 escons, igualant el seu pitjor resultat històric en unes autonòmiques aragoneses —marca registrada el 2015—, i confirma una pèrdua de cinc diputats en comparació amb el 2023.
La candidata socialista, Pilar Alegría, ha reconegut la derrota i ha vinculat la caiguda del seu partit al reforç de les opcions conservadores i d’extrema dreta, advertint dels riscos d’un gir polític clarament cap a la dreta a l’Aragó.

Vox duplica representació i guanya capacitat de veto

La gran sorpresa —tot i que ja apuntada per les enquestes— l’ha protagonitzat Vox, que duplica els seus escons passant de 7 a 14 diputats, i es perfila com a soci imprescindible del PP per a la investidura i l’aprovació de polítiques clau.
Aquest creixement situa Vox en una posició de veto efectiu, amb capacitat per imposar condicions en un eventual acord de govern amb els populars. Analistes polítics assenyalen que part de l’impuls de Vox pot atribuir-se a una estratègia de competència directa amb el PP, que hauria mobilitzat sectors de l’electorat de dretes cap a la formació d’extrema dreta.

Mapa de forces i reconfiguració del Parlament

A banda dels tres grans protagonistes, altres formacions han tingut un paper rellevant: Chunta Aragonesista (CHA) ha millorat notablement el seu resultat, assolint 6 escons, el doble que el 2023, i consolidant-se com la principal força regionalista d’esquerres. Aragó Existeix obté 2 diputats, un menys que a la legislatura anterior. IU–Moviment Sumar aconsegueix 1 escó i consolida presència parlamentària, mentre que Podem, el PAR i altres formacions menors queden fora del Parlament autonòmic.

Lectures polítiques i perspectives de govern

Els resultats de les eleccions autonòmiques a l’Aragó evidencien diverses tendències de fons:

• Reconfiguració de la dreta: tot i que el PP continua sent la força dominant, la seva pèrdua de suport i l’ascens de Vox mostren una fragmentació de l’espai conservador que obligarà a pactes complexos.

• Debilitat de l’esquerra tradicional: el PSOE afronta una crisi de lideratge i identitat després del seu desplom, mentre que forces alternatives d’esquerres (com IU-Sumar o CHA) guanyen una mica d’espai, però insuficient per contrarestar el bloc de dretes.

• Reflex d’un escenari estatal: el resultat aragonès connecta amb tendències observades en altres comunitats, on els blocs tradicionals perden vots davant formacions més polaritzades.

La negociació per formar govern serà determinant en les properes setmanes. El PP haurà de decidir fins a quin punt està disposat a cedir davant Vox o si opta per acords amb altres forces, com CHA, per garantir l’estabilitat sense cedir massa terreny a l’extrema dreta.

Ara és el moment en què les negociacions encallades a Extremadura haurien d’arribar al seu desenllaç i poden donar pistes sobre si Vox vol integrar-se en el poder autonòmic o simplement desgastar el PP. Propera parada: Castella i Lleó.