​Puigdemont, l’home de les grans mentides, trenca amb el PSOE (però poc)

Carles Puigdemont ha deixat anar frases contundents com “Sánchez podrà tenir el poder, però no podrà governar” o “és el PSOE qui ha trencat els acords”, pels suposats incompliments. Afegeix: “no estem disposats a ajudar un govern que no ajuda Catalunya”. I conclou indicant una cosa que fins i tot saben els lleons del Congrés: “hem constatat que no hi ha prou confiança i, de fet, la desconfiança mútua és la mateixa. Potser hi ha confiança personal, però no a nivell polític”.

La realitat és que la gran majoria de temes que van servir per arribar a un acord i que “vestien” el més important (la llei d’amnistia de Puigdemont), com les qüestions sobre finançament de Catalunya, immigració, el català a Brussel·les, etc., segueixen encallats, sota mínims, sense pressupostos ni dates d’execució. Qüestió que també sabien els independentistes que passaria perquè l’únic que importava era l’amnistia de Puigdemont, Puig i Comín, que continua encallada per les acusacions de malversació al voltant del procés.

Curiós és que tot el que envolta Puigdemont, un president (expresident) mai escollit a les urnes per a tal càrrec i que sempre ha perdut a les autonòmiques, acaba en obra teatral o en pura mentida. Aquí van tres exemples:

• 10 d’octubre del 2017: la famosa declaració d’independència dels 8 segons. En el seu discurs, va afirmar que assumia el "mandat del poble" per declarar la independència, però va demanar suspendre-la per obrir un diàleg amb el govern espanyol.

• Del 27 al 30 d’octubre del 2017. Aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per part del Govern d’Espanya amb el suport de PP i PSOE (Sánchez). El dia 30 Puigdemont marxa (s’escapa) a Bèlgica amagat dins un cotxe (probablement al maleter) i s’hi estableix durant els 8 anys següents.
  No es queda a patir les conseqüències dels seus actes com altres companys: Junqueras, Rull, etc.

• 8 d’agost del 2024, el dia de sessió d’investidura del president electe a Catalunya, Salvador Illa, Carles Puigdemont va tornar fugaçment a Barcelona després d’haver entrat a Espanya el 6 d’agost del 2024 per carretera des de Bèlgica.
  Després de pronunciar un breu discurs davant els seus seguidors, va tornar a abandonar Espanya la tarda-vespre del 8 d’agost del 2024 sense ser detingut (increïble però cert).

Unes actuacions de Puigdemont que van ser titllades, en els seus inicis, de “heroïques” han acabat sent la riota de molts i, sobretot, la causa del naixement del que serà el seu enterrador polític (o enterradora): l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols. Aquest partit que, segons les enquestes, ja ha robat la meitat dels vots a Junts i han motivat la ruptura dels pactes amb el PSOE perquè els alcaldes de Junts estan veient com s’apropen les municipals i perdran la meitat dels seus seients.

En fi, el que va començar sent un regal enverinat forçat per la CUP (no acceptar més Artur com a president i haver de buscar un suplent sense experiència corrents) per deixar que CiU governés a Catalunya (Carles Puigdemont) al gener del 2016 continua exercint com a verí inoculat per l’expresident que tot el que toca acaba en crisi, ruptura o sortida de pressa i corrents.

Això de “separar-se” del PSOE d’avui no deixa de ser una altra de les grans mentides de la política, ja que estarà “separat” tot el que calgui, però ni Junts ni Puigdemont (i els seus afiliats, que són els que han de votar el que cal votar: adéu) deixaran caure Sánchez perquè no tenen valor de signar una moció de censura contra ell, i menys amb Feijóo i Abascal de validadors… Mentrestant, seguirà esperant que “soni la flauta” i el Tribunal Constitucional s’apiadi d’ell i li concedeixi la plena amnistia.