El Constitucional de Conde-Pumpido dona llum verda a la Llei d’Amnistia
Després de tres dies de deliberacions, els magistrats han donat llum verda a la constitucionalitat de la llei de l’oblit, aprovada fa un any pel Parlament però impulsada per Pedro Sánchez després de les eleccions del 23 de juliol de 2023.
Fins aquell moment, l’amnistia només era una reclamació dels independentistes per intentar frenar les causes penals i comptables iniciades arran de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Després de les generals de fa dos anys i davant la possibilitat de formar govern amb el suport dels partits independentistes, Sánchez va impulsar aquesta llei. Dos anys després, la seva política ha estat avalada per l’òrgan de garanties que, actualment, té una majoria progressista de 6 a 4.
Els magistrats conservadors han anunciat que emetran vots particulars i es preveu que siguin durs amb la ponència de la vicepresidenta Inmaculada Montalbán. Els quatre de la minoria van intentar frenar el debat perquè el TC acudís a la justícia europea i aquesta es pronunciés sobre la legalitat d’una amnistia i si es troba dins dels paràmetres de la legislació europea.
En qualsevol cas, la sentència ha quedat amb les línies generals fixades en la ponència. El text conclou que l’amnistia és constitucional, tot i que la Constitució no la mencioni explícitament: “el legislador pot fer tot allò que la Constitució no prohibeixi explícita o implícitament. Respectant aquest límit, cap contingut pot considerar-se exempt de la possibilitat que el Parlament l’atrepelli”.
Així mateix, la sentència aclareix que “l’amnistia no és l’oblit dels fets, sinó l’extinció –total o parcial– de les conseqüències jurídiques de caràcter repressiu lligades a aquests”. “Els fets són o no són. Cap llei d’amnistia pot esborrar-los o fer-los desaparèixer. En general, una llei d’aquest tipus només comporta l’extinció de responsabilitat punitiva per una decisió expressa del legislador”.
El tribunal descarta també que l’amnistia sigui contrària al principi de separació de poders. Segons el text, el Parlament no està substituint els tribunals en la determinació de la culpabilitat, sinó que estableix que, per motius extrajurídics, s’extingeix la responsabilitat punitiva derivada de determinats delictes comesos en el passat.
El que sí declara inconstitucional és que no es puguin acollir a l’amnistia aquells que estiguin immersos en un procés penal per conductes dirigides a rebutjar el “procés” ni que es pugui aplicar a fets posteriors a l’aprovació de la llei.
Sobre Puigdemont
Gonzalo Boye, l’advocat de l’expresident Carles Puigdemont, ha avançat aquest dijous que presentarà un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional perquè se li apliqui l’amnistia i, com a mesura cautelar, que se li aixequi ja l’ordre de detenció perquè pugui tornar a Catalunya.
En declaracions a Catalunya Ràdio i TV3, Boye ha anunciat que ja treballa en aquest recurs d’empara, just el dia que el TC ha avalat, dividit, la constitucionalitat de la llei i després que ahir el Tribunal Suprem confirmés la decisió de no amnistiar el delicte de malversació de Puigdemont, cosa que obria la porta a recórrer al Constitucional.
La intenció de Boye és que cap a finals de juliol el Suprem hagi d’acceptar la no detenció i empresonament de l’expresident pel delicte de malversació de fons públics encara vigent.
Reaccions
Salvador Illa ha comparegut aquest dijous des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat per valorar la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra la llei d’Amnistia. Ha batejat el moment com “una hora feliç” i ha interpretat el veredicte com un vot “a favor de la normalització política i institucional de Catalunya”, tal com diu el títol de la norma. La confirmació de la constitucionalitat és, per a Illa, una “notícia de transcendència difícil de negar” i ha afirmat que “la llei ha funcionat”. “Les coses van millor a Catalunya”.
Ha citat el preàmbul de la llei per confirmar que, segons ell, es compleix l’objectiu de “retornar la resolució del conflicte polític als canals de la discussió política”, i ha demanat respecte per la decisió del TC, apel·lant directament al Suprem perquè l’apliqui “amb diligència”.
Alejandro Fernández (PP) ha reaccionat en un tuit: “A diferència d’altres, nosaltres no cremem contenidors quan una sentència no ens agrada, però tenim tot el dret del món a dir que Conde-Pumpido treballa per Sánchez i no per vetllar per la constitucionalitat de les normes.” Això demostra el desacord amb la sentència, però també el seu acatament per part del PP català.
Ignacio Garriga (VOX) ha criticat durament la sentència: “S’ha comès el major acte de corrupció política de mans d’un tribunal. El Tribunal Constitucional és una delegació del PSOE que ha rubricat el pacte d’investidura de Pedro Sánchez amb el separatisme. Avui la igualtat dels espanyols ha volat pels aires i la independència judicial ha passat a la història.”
També ha culpat Feijóo: “Si avui el Tribunal Constitucional ha avalat la Llei d’Amnistia és perquè Feijóo va pactar amb Sánchez la presidència de Conde-Pumpido”. Finalment, ha advertit: “Sabem que Pedro Sánchez està disposat a tot per mantenir-se en el poder. El pitjor de Sánchez està per arribar.”