Enquestes: el PP manté l’avantatge, però Vox s’enlaira i erosiona el lideratge de Feijóo
Les enquestes publicades les darreres setmanes consoliden un panorama polític cada cop més fragmentat i volàtil a Espanya. El Partit Popular es manté com a primera força en intenció de vot, però l’ascens sostingut de Vox comença a restar-li marge de maniobra, mentre que el PSOE estabilitza el seu suport sense aconseguir retallar distàncies de manera significativa.
Segons el baròmetre de La Sexta / InvyMark, el PP obtindria un 36,1 % dels vots, davant del 28 % del PSOE, una diferència de més de vuit punts que, tanmateix, es redueix respecte a onades anteriors. Vox, amb un 16 %, experimenta una pujada clara i se situa en el seu millor registre des de les eleccions generals de 2023.
Per la seva banda, l’enquesta de GAD3 per a ABC atorga als populars entre 135 i 140 escons, davant dels 105-110 del PSOE. Vox rondaria els 60 diputats, mentre que Sumar tot just arribaria a una desena i Podem quedaria per sota del llindar del 4 %. En conjunt, el bloc de la dreta (PP + Vox) superaria els 200 escons, situant-se al límit de la majoria absoluta (176).
Al costat progressista, el darrer baròmetre del CIS ofereix una lectura molt diferent: situa el PSOE al davant, amb un 32,7 % davant del 23,7 % del PP, una diferència que la majoria d’instituts demoscòpics considera sobredimensionada. No obstant això, sí que confirma una certa estabilització del vot socialista després d’un estiu marcat per la polèmica política i la paràlisi legislativa.
La mitjana d’enquestes recollida per portals com Demócrata i Electográfica situa el PP entorn dels 147 diputats, el PSOE en 110, Vox en 54 i Sumar en 14, consolidant un escenari de domini conservador però sense una majoria automàtica garantida.
Fragmentació a l’esquerra i efecte desgast
L’erosió de Sumar i el retrocés constant de Podem dificulten la recomposició de l’espai progressista. En els sondejos de 40dB, la suma d’ambdós no supera el 10 % del vot, molt lluny del pes que va tenir Unidas Podemos en el cicle 2015-2019.
Fonts demoscòpiques coincideixen que l’electorat d’esquerra mostra un alt nivell d’abstenció potencial i una pèrdua de connexió amb el Govern de coalició, en contrast amb un votant conservador més mobilitzat pel discurs de desgast institucional i econòmic.
Una tardor clau
L’inici del curs polític ve marcat per tres factors que poden alterar les properes medicions:
-
La tramitació dels Pressupostos Generals, amb divisions dins del mateix Executiu.
-
La pressió de Vox sobre el PP, que podria forçar un enduriment del seu discurs.
-
L’impacte del nou mapa autonòmic, on els governs regionals populars serveixen de termòmetre per al lideratge de Feijóo.
De moment, les enquestes coincideixen en una idea central: el PP continua al capdavant, però el seu avanç s’alenteix; el PSOE resisteix, tot i que sense alternativa clara de majoria; i Vox es consolida com a actor decisiu en qualsevol equació de govern.