Per què Ábalos i Koldo van a presó… i per què ara?
La jornada judicial d’aquest 27 de novembre marca un abans i un després en el conegut com a cas Koldo. La decisió del magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, d’enviar José Luis Ábalos a presó provisional —acompanyant Koldo García i després dels mesos que ha estat empresonat Santos Cerdán— no és un gest aïllat, ni fruit d’un impuls. És, a tots els efectes, una estratègia processal perfectament calibrada, un moviment de tempo mil·limètric que revela la veritable dimensió penal i política del cas.
1. Un pas que el jutge havia reservat per al final
L’acte de 14 pàgines dictat aquest dijous pel Suprem —al qual ha tingut accés Catnoticies— és transparent en un punt: la decisió no era possible fa uns mesos.
El mateix jutge recorda que a l’octubre existia un “risc cert, encara que no prou intens” de fugida, i que les mesures cautelars vigents fins aleshores encara eren adequades. Què ha canviat? Tres elements que el magistrat considera decisius:
1) La instrucció està tancada i els indicis “cristal·litzats”
El 3 de novembre el jutge va dictar l’acte que posa fi a la investigació: allà van quedar fixats, amb detall, els fets i els indicis que apunten a Ábalos. És a dir: ja no estem davant de meres sospites, sinó davant d’un relat delictiu que l’instructor considera sòlid.
2) Les acusacions han posat sobre la taula penes històriques
La Fiscalia sol·licita 24 anys de presó per a Ábalos. L’acusació popular, fins i tot més. El jutge destaca que, fins i tot en la hipòtesi més benèvola, les penes mínimes sumarien més de 12 anys. Aquest horitzó penal converteix el risc de fugida en “extrem”.
3) El judici serà imminent… i la sentència, ferma
Com que és diputat, Ábalos només pot ser jutjat pel Suprem. Això vol dir que la sentència no tindrà recurs i les penes començarien a executar-se immediatament. Amb aquesta combinació —indicis tancats, penes desorbitades i judici sense apel·lació— la lògica de l’instructor és clara: si no era ara, quan?
2. L’arquitectura de l’estratègia judicial
L’acte revela una seqüència precisa:
Primer, el jutge permet que la instrucció avanci sense tensar l’escenari polític, mantenint mesures lleus mentre el cas madura.
Segon, espera que les acusacions concretin les seves penes i validin la versió dels fets recollida en la instrucció.
Tercer, un cop fixat el marc penal i l’escenari processal definitiu, gira la clau: presó provisional per als principals acusats.
És una estratègia de rellotge, pensada per evitar que les cautelars es percebin com a càstig anticipat, i blindar la decisió davant d’un eventual recurs.
3. Les raons del processament i empresonament, amb noms i cognoms
El jutge imputa a Ábalos una bateria de delictes d’enorme gravetat:
• organització criminal,
• suborn continuat,
• ús i aprofitament d’informació privilegiada,
• tràfic d’influències (dos delictes),
• malversació.
La Fiscalia detalla vuit peces delictives; l’acusació popular, fins i tot més.
Però allò que dispara l’alarma del jutge no és només la gravetat jurídica, sinó tres factors personals:
- Ábalos hauria manejat “importants quantitats de diners opacs”, fins i tot en metàl·lic, suficients per sostenir una fugida.
- Té contactes internacionals rellevants, incloent vincles amb la fundació Fiadelso i béns o relacions econòmiques a l’estranger.
- No necessita esperar una llarga cadena de recursos: en pocs mesos sabrà si passa més d’una dècada a la presó, sense marge per dilatar el procés.
El còctel convenç el magistrat que ja no n’hi ha prou amb les presentacions quinzenals ni amb la retirada del passaport: només la presó “assegura racionalment la celebració del judici oral”.
4. És pressió per forçar col·laboració? El jutge ho nega, però el context parla
La defensa d’Ábalos va acusar les acusacions de buscar una “declaració col·laborativa”. El jutge respon que és una “especulació” i afegeix que, arribat aquest punt del procediment, poc podria aportar ja l’exministre. Formalment, té raó: la instrucció està tancada.
Però des d’un punt de vista pràctic, polític i humà, la presó provisional és un element que reconfigura qualsevol estratègia de defensa: un acusat que s’enfronta a 20 o 30 anys de presó entra en una altra fase psicològica. És, com a mínim, una pressió indirecta i inevitable del sistema.
5. El tempo: per què el Suprem ha encadenat les tres presons
El cas no avança per impulsos, sinó per fases clarament diferenciades:
Cerdán: Empresonat per risc de destrucció de proves en plena instrucció. Va ser l’etapa “operativa”.
Koldo: Peça central, amb risc de fugida i paper actiu en la trama. El seu empresonament obre la fase punitiu-processal.
Ábalos: La presó arriba després del tancament formal de la investigació i amb el judici ja visible. És la fase de consolidació.
El missatge implícit és inequívoc: el Suprem vol arribar al judici amb totes les variables sota control, impedir fugides, evitar soroll processal i garantir que el procediment avanci sense ensurts.
6. Conseqüències polítiques immediates
L’entrada a presó d’un diputat en actiu és un fet institucional únic en la nostra història recent i extraordinari. L’acte serà enviat al Congrés, que haurà de decidir si suspèn les seves funcions parlamentàries. I el Govern de Sánchez afronta ara el desgast polític més gran del cas, perquè Ábalos era membre del nucli dur del PSOE en l’època dels fets.
El Suprem no només ha empresonat Ábalos: ha marcat el ritme final del procés. L’estratègia del jutge Puente s’aguanta sobre una seqüència temporal mesurada al mil·límetre: tancar, acusar, avaluar el risc i actuar. No és una decisió impulsiva ni una maniobra política. És el moviment que el mateix acte anuncia entre línies: el punt en què indicis, penes i imminència convergeixen en l’única mesura possible.