El Tribunal Europeu juga a favor de Sánchez: guanya temps mentre Puigdemont espera
La política espanyola té una curiosa habilitat per convertir els calendaris judicials en calendaris polítics. I l’última data marcada en vermell és el pròxim 16 de juliol, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà de pronunciar-se sobre la llei d’amnistia.
Tot apunta que la resolució europea serà determinant per aclarir el futur judicial de Carles Puigdemont. No perquè Luxemburg hagi d’ordenar directament el seu retorn a Catalunya, sinó perquè podria deixar sense bona part dels arguments que han permès mantenir viva la batalla jurídica al voltant de la malversació i de l’aplicació efectiva de l’amnistia.
Tanmateix, hi ha un detall especialment cridaner. Amb prou feines quatre dies després de la sentència europea està previst l’últim ple del Tribunal Constitucional abans de l’aturada estival. I, segons totes les informacions conegudes, no sembla que hagi d’abordar de manera immediata el recurs que afecta Puigdemont. La decisió podria quedar ajornada fins a la tardor.
Casualitat? Probablement sí des del punt de vista jurídic. Convenient per a Pedro Sánchez? Sens dubte. Perquè mentre l’amnistia continuï pendent de culminar-se definitivament, Junts continua atrapat en una posició incòmoda. Puigdemont necessita que el procés arribi a bon port. I Sánchez necessita que Junts continuï necessitant Sánchez.
És una relació de dependència mútua. El líder independentista necessita tancar la seva situació judicial. El president del Govern necessita mantenir viva la majoria parlamentària que el sosté a La Moncloa. I mentre el desenllaç no arribi, tots dos continuen políticament lligats.
La gran pregunta és què passaria si Puigdemont obtingués una victòria definitiva aquest mateix estiu. Continuaria tenint el mateix interès a sostenir el Govern? Mantindria Junts la mateixa pseudodisciplina parlamentària? O començaria a explorar escenaris alternatius que avui semblen impossibles?
Des de l’òptica del PSOE, qualsevol retard juga a favor seu. Cada mes guanyat acosta una mica més l’horitzó de 2027 i allunya el risc d’una ruptura immediata de la legislatura. El temps es converteix així en el principal aliat de Sánchez.
Potser per això l’autèntic debat ja no és si l’amnistia acabarà aplicant-se plenament. Cada vegada són menys els qui dubten d’aquest desenllaç. La qüestió rellevant és quan. Si el retorn definitiu de Puigdemont es produeix a la tardor i no a l’estiu, qui haurà guanyat uns mesos preciosos no serà l’expresident. Serà Pedro Sánchez.