Del xec-nadó al abonament-miracle: crònica d’un déjà vu subvencionat
Us enrecordeu del bo nadó de Zapatero? Doncs ja tenim el bono tren de Sánchez o com jugar amb els diners dels espanyols hipotecant els que vindran després
El Govern va anunciar ahir, amb gest greu i somriure de plató, el nou Bono Transport de Sánchez, una iniciativa destinada -segons la nota oficial- a “alleujar la butxaca de les famílies, enfortir la cohesió social i, de passada, arribar vius a la següent enquesta”. El paral·lelisme amb els xecs regal dels darrers anys de Zapatero no és casual: és tradició. En política espanyola, quan el vaixell grinyola, es reparteixen armilles salvavides... pagades a terminis pel següent capità.
L’escena va ser reconeixible. Faristol sobri, bandera al fons i una frase curosament dissenyada per sonar històrica sense comprometre gaire el pressupost: “Ningú no es quedarà enrere”. Tot seguit, un anunci que no arregla el transport, no reforma el sistema, no planifica a llarg termini, però posa una tireta brillant allà on abans hi havia una ferida oberta. Aplaudiments. Titulars. I a una altra cosa.
L’art del gest de galería
Els veterans recorden aquell 2007-2009 en què el xec-nadó i altres obsequis fiscals florien com bolets després de la pluja precrisi. L’economia ja feia olor de cremat, però el Govern repartia vals emocionals: diners ràpids, efecte immediat, memòria curta. La lògica era senzilla: si no pots canviar la realitat, canvia l’estat d’ànim.
El Bo Transport segueix la mateixa escola: impacte ràpid, cost diferit i narrativa èpica. Que el transport públic arrossega problemes estructurals? Això, ja si de cas, demà. Avui toca el descompte, la foto i el fil de X amb emojis de tren.
Política social en mode “última temporada”
Quan un govern entra en el que els politòlegs anomenen “fase terminal” —aquell període en què cada consell de ministres sembla un tràiler—, apareixen mesures que no són reformes, sinó records de comiat. Petits regals perquè, quan arribi el recompte, algú digui: “Bé, almenys van fer alguna cosa”.
El bo no és una política de mobilitat; és una política d’ànim. No planifica infraestructures, no corregeix desequilibris territorials, no garanteix sostenibilitat financera. Però sona bé. I, sobretot, s’entén en 15 segons, que és el temps màxim que avui dura l’atenció ciutadana entre un anunci i un vídeo de gatets.
El manual Zapatero, edició revisada
El paral·lelisme amb Zapatero no acaba amb el gest. Continua amb el ‘timing’. Aleshores, com ara, les mesures arribaven quan el marge de maniobra s’estrenyia i el calendari electoral començava a pesar més que els informes tècnics. Es canviava el focus: del problema a la percepció del problema.
Zapatero tenia xecs; Sánchez té bons. Noms diferents, mateixa coreografia. La diferència és estètica: on abans hi havia sobres, ara hi ha apps. On hi havia anuncis al BOE, ara hi ha vídeos verticals. El missatge, però, és idèntic: tranquils, l’Estat convida.
A qui beneficia el bo?
Segons l’argumentari oficial, a “la majoria social”. Segons la realitat, a qui ja utilitza el transport públic amb regularitat i pot avançar despeses. Per a la resta, queda la satisfacció moral de saber que algú, en algun lloc, estalvia alguna cosa gràcies a una decisió valenta presa en una sala climatitzada.
El problema no és ajudar -ajudar està bé-, sinó confondre ajuda amb estratègia. El bo no resol la precarietat, no compensa la inflació estructural ni substitueix salaris que no arriben. És analgèsic, no tractament. Però l’analgèsic té un avantatge polític: treu el dolor just per arribar a diumenge.
Epíleg amb bitllet senzill
D’aquí a uns anys, quan s’escriguin els resums d’aquesta legislatura, el Bono Transport ocuparà una línia amable: “Mesura popular en temps difícils”. I algú, en una tertúlia, dirà: “Te’n recordes del bo?”. Com avui es diu: “Te’n recordes del xec-nadó?”.
Perquè a Espanya, quan la política es queda sense gasolina, treu l’adob. I quan la realitat apreta, es compra temps. No per canviar el rumb, sinó per arribar a la següent estació amb el vagó ple de titulars i el dipòsit de promeses en reserva.
Última Hora! Catnotícies informa: El transport continua amb retard, per molt Bo Transport que se’ns vengui. (aquesta notícia val per a qualsevol dia i a qualsevol hora).