Interior ho reconeix obertament en l'actualització del Pla Major Seguretat. Espanya té ja aproximadament un 20% de població major de 65 anys i factors com l'estat físic o cognitiu, la situació econòmica, la solitud o la bretxa digital poden incrementar-ne la vulnerabilitat. Per això el Govern identifica específicament com a amenaces els robatoris i les estrebades al carrer o als domicilis, els furts —inclòs el conegut com a «furt amorós»—, les estafes financeres, el robatori d'identitat i els fraus per internet.
I no estem parlant únicament de delinqüents ocasionals. Hi ha grups organitzats que seleccionen les seves víctimes i utilitzen mètodes específicament dissenyats per aprofitar-se de persones d'edat avançada. Al juny, per exemple, la Guàrdia Civil va detenir quatre integrants d'un grup dedicat a l'anomenada «abraçada afectuosa»: se'ls van atribuir vuit robatoris i tretze furts de joies per uns 33.000 euros i les seves víctimes eren principalment persones grans, algunes amb dificultats de mobilitat. Fa tot just uns dies es coneixia, a més, la detenció de quatre homes relacionats amb 29 robatoris mitjançant l'anomenat «mètode de la sembra», escollint principalment dones de mitjana i avançada edat en aparcaments.
El problema s'agreuja durant l'estiu. Hi ha més desplaçaments, habitatges buits, aglomeracions, turistes i canvis de rutina que faciliten la feina dels delinqüents itinerants. Les últimes operacions policials mostren fins a quin punt existeix professionalització: vigilància prèvia d'habitatges, vehicles de lloguer, documentació falsa, tècniques com el bumping o l'impressioning i fins i tot dispositius tecnològics per controlar quan un habitatge queda buit.
Per això, potser el debat no s'hauria de limitar a recomanar a la nostra gent gran que vagi amb compte. Una societat que envelleix necessita adaptar també la seva seguretat a l'envelliment. Interior va actualitzar precisament el Pla Major Seguretat per millorar la prevenció, incrementar la formació policial, fomentar la denúncia i crear xarxes de suport de familiars, veïns i amics. Perquè protegir una persona de 75 o 80 anys d'una banda que ha decidit que és una víctima fàcil no pot dependre exclusivament que la persona gran sigui més desconfiada o camini mirant enrere. L'obligació d'avançar-se al delinqüent correspon, sobretot, a aquells que tenen la responsabilitat de protegir-la.
