L’historiador Joan Garriga replica l’article d’en Cèsar Alcalá sobre Gastón Comère

He llegit amb molta atenció l’escrit de l’historiador Sr. César Alcalá, de qui he estat seguidor de diversos treballs al llarg dels anys. Voldria, però, puntualitzar sobre el que ara escriu de Gastó Comère –i que alhora, també, es refereix a mi– amb algunes coses a valorar.

1. Dedueixo que va estar present a la presentació de la revista Vallesos, Gent i Terra, de periodicitat semestral, el dia 16 de juliol al Casino de Granollers. De ser així m’hauria agradat saludar-lo i que hagués compartir les seves opinions, en públic o privat tal com es va convidar a fer als assistents al final de l’acte, tot conversant sobre el cas Comère.

2. Sobre Comère vaig escriure el 1986, en un llibre sobre la Guerra Civil a la Garriga, amb les dades de què disposàvem aleshores  Anys després, hi he dedicat diverses conferències, més d’un article i, a banda de la publicació a la revista Vallesos, també un extens treball a Quaderns d’Estudis Garriguencs, núm. 1 (desembre 2023). En aquest article publicat a les pàgines 59-78, reflexiono sobre l’alcalde assassinat i hi aporto una àmplia bibliografia, així com les principals fonts documentals consultades. Entre aquetes destaquen l’Archivo Histórico Nacional (AHN) amb la documentació de la Causa General, Sumari 273 de 1936 (caixa 1637.Expedient 44; l’Archivo Militar Territorial Tercero. Barcelona (AMT 3º) amb el Sumaríssim d’Enric Comère Poupée (causa 007208, de 1939) amb sentència absolutòria de 1940 , així com el sumaríssim d’Esteve Oliveras, sentència de 1939, i el Jutjat d’Instrucció de Sabadell, Sumari núm.273, de 1936. Deixo de banda altres consultes a historiadors i familiars.  En aquest mateix article de Quaderns es pot trobar una extensa biografia de Comère anterior als fets tràgics de la seva desaparició, des d’un dimarts de setembre fins al 5 de desembre dia en què fou trobat mort, tirotejat  i cremat amb benzina  en una carretera a prop de Sabadell.

3. El senyor César Alcalá, que suposo que ha llegit aquest article de l’article de Quaderns, hi és citat expressament. Hi explico que, a través d’una entrevista a Anna Benedico, sostenia que uns anarquistes de Sant Quirze del Vallès, haurien venjat l’assassinat del seu pare, Dionís Benedico, secretari de l’Ajuntament de la Garriga, amb qui mantenien una bona relació.  Segons aquesta versió, haurien buscat Comère fins a trobar-lo i assassinar-lo, atribuint-li la responsabilitat de la detenció i mort de Benedico.  El senyor César Alcalá pot comprovar aquesta citació a la pàgina 73. Igualment hi podrà llegir que ja considerava -i continuo considerant– que aquesta teoria és poc fonamentada i gens demostrada, ja que es basa en rumors. Hi afirmava que no em semblava una hipòtesi fiable, però que la citava per respecte professional i perquè formava part del debat historiogràfic.

4. Desisteixo d’entrar ara en el complex embolic del procediment judicial derivat de la mort de Comère. Tanmateix mantinc el que ja vaig escriure sobre les nombroses irregularitats que, al meu entendre, es van produir. Mancat de proves i testimonis solvents aquell procediment consisteix en un  autèntic escàndol des del punt de vista  judicial i va acabar essent un nyap absolut fins a l’arxivament  arribar del sumari.

Encara avui resten nombrosos interrogants sense resposta. Potser algun dia, amb documentació contrastada, rigorosa i fefaent, serà possible conèixer la veritat. Hi ha enigmes relacionats amb alguns companys, Enigma i enigmes  relacionats amb alguns companys de l’Ajuntament i i amb algun familiar que mai no va explicar tot el que sabia, que va marxar a l’exili i que, en tornar, tampoc no en va parlar. Crec que les pàgines 76 i 77  de l’article publicat a Quaderns d’Estudis Garriguencs  poden ser útils per  entendre aquestes incògnites. Igualment l’article aparegut a la revista Vallesos pot contribuir a mantenir viu l’interès per esbrinar què va passar realment amb Comère. És un dels molt enigmes personals que encara resten sense resoldre d’aquella dissortada època. Malgrat les discrepàncies, agreixo i felicito el senyor César Alcalá pel seu interès professional en un tema tan complex, que també m’ha preocupat i ocupat durant molts anys.

Al marge de tot plegat, voldria fer una darrera presició. En l’article del senyor César Alcalá caldria esmenar una dada: Manuel Pérez de Olaguer Feliu no va morir a la torre del Pedró de la Garriga. Va ser assassinat al terme de Samalús on encara avui dia hi ha una creu al costat de la carretera que recorda el lloc els fets.

Cordialment, Joan Garriga Andreu