Quan es parla d’una “regularització massiva”, gairebé sempre es posa tot al mateix sac: residència, padró, cens electoral… i al final s’imposa una idea simple: “si es regularitzen, voten”. El problema és que, a Espanya, aquesta afirmació no és certa tal qual. No per opinió, sinó per com està escrita la norma.
La regularització pot tenir efectes polítics a mitjà termini, sí. Però per a una anàlisi seriosa —i, sobretot, jurídicament defensable— cal començar per separar tres coses que no són el mateix: tenir papers, estar empadronat i estar al cens electoral.
Quin seria el primer i principal problema si s’arriba a produir la publicitada “regularització massiva”? L’econòmic, sens dubte.
La regularització de les persones que ja resideixen a les poblacions pot, certament, donar accés a una feina legal i contribuir així a un augment de l’activitat econòmica.
La reagrupació familiar queda oberta als regularitzats. Bé, aquí tenim un augment de despesa en serveis socials i públics. Innegable.
No hi ha cap estudi sobre la repercussió d’aquests aspectes econòmics en l’àmbit municipal. Els tècnics municipals encara han d’emetre els seus informes, que s’haurien de fer per previsió.
Sense coneixement ni previsió, només queda l’augment de la despesa a costa de més dèficit i deute.
El lector pot remetre’s als meus articles anteriors per a més informació sobre:
1) Empadronar-se no és “entrar al cens”
El padró és la llista municipal de residents. T’hi empadrones per viure, escolaritzar-te, accedir a serveis, acreditar domicili. Però el padró, per si sol, no et dona dret a votar.
2) Dues portes i res més: així es vota a municipals si no ets espanyol
A) Ciutadans de la UE (no espanyols)
Si ets ciutadà d’un Estat membre de la Unió Europea i resideixes a Espanya, pots votar a les municipals (i també a les europees), però has de complir requisits i fer el tràmit censal d’inscripció/manifestació de voluntat.
B) Estrangers no UE: només si el teu país té acord de reciprocitat
Aquí no hi ha marge: o ets a la llista, o no hi ets. La llista tancada de països amb acord en vigor inclou: Bolívia, Cap Verd (antiga colònia portuguesa), Xile, Colòmbia, Corea (República de Corea), Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago (antiga colònia holandesa).
3) L’EEE: què és i per què no “dona vot”
Per això Islàndia i Noruega poden votar a les municipals a Espanya, però perquè són a la llista de reciprocitat. Liechtenstein, tot i ser de l’EEE, no és a aquesta llista; per tant, no hi entra per aquesta via.
4) Particularitats per país: ja sense vaguetats
En els processos municipals explicats per l’INE, el requisit de residència legal prèvia funciona així:
- Regla habitual: 5 anys de residència legal i ininterrompuda abans de sol·licitar la inscripció.
- Excepcions rellevants (més ràpides): Regne Unit (3 anys) i Noruega (3 anys).
5) Qui NO vota, encara que tingui residència i padró
Exemples freqüents (molt presents a Catalunya) que no són a la llista: Marroc, Tunísia, Algèria, Mauritània, Senegal, Camerun, Pakistan, Índia i Bangla Desh.
6) La Garriga i Canovelles: les xifres que aterren el debat (1/1/2025)
Les dades següents són demogràfiques (població resident estrangera), no “cens electoral”. Serveixen per mesurar el cens potencial per municipi. Font: Idescat, a partir del Cens anual de població de l’INE (actualització 25/02/2026).
Taula 1 — Totals i població estrangera (2025)
| Municipio | Población total | Extranjeros | % extranjeros | Nota |
| La Garriga | 17.386 | 1.661 | 9,55% | Tabla municipal 2025 (Idescat) |
| Canovelles | 17.445 | 3.629 | 20,80% | Serie municipal 2021–2025 (Idescat) |
Taula 2 — Senyals demogràfiques (selecció per països)
| Municipio | Nacionalidad (serie municipal) | Personas | Nota electoral municipal (España) |
| Canovelles (2022) | Marruecos | 1.258 | Sin reciprocidad (no voto municipal por tratado) |
| Canovelles (2022) | Senegal | 461 | Sin reciprocidad (no voto municipal por tratado) |
| Canovelles (2022) | Bolivia | 223 | Sí (reciprocidad): potencial municipal si cumple requisitos y se inscribe |
| Canovelles (2022) | China | 101 | Sin reciprocidad |
| Canovelles (2022) | Rumanía | 85 | UE: potencial municipal por vía UE con trámite censal |
Per il·lustrar perfils municipals, s’afegeix una senyal demogràfica amb països concrets utilitzant la sèrie municipal històrica disponible (PMH, 2022) a Canovelles, on el pes de certes nacionalitats és estructural. A la Garriga, aquest article es manté en la comparació robusta de volum estranger total i percentatge sobre població (2025).
7) Què es pot afirmar amb rigor
No hi ha ampliació automàtica i immediata del cens electoral municipal només per regularitzar o empadronar.
Sí que hi ha un augment del cens potencial futur per vies regulades: UE i “acords de reciprocitat”.
Fonts (enllaços)
-
Idescat (Vallès Oriental, municipios 2025: incluye Canovelles): https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=8&geo=com%3A41
-
Idescat (Cataluña, municipios 2025: incluye La Garriga): https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=6
-
Idescat (Canovelles, total y extranjera 2021–2025): https://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=0&geo=mun%3A080410
-
Idescat (Canovelles, por países 2022 – PMH): https://www.idescat.cat/pmhestrangera/?b=12&geo=mun%3A080410
-
BOE (lista de países con acuerdos de reciprocidad): https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2022-18150
-
BOE (procedimiento/solicitud de inscripción en censo de extranjeros): https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2022-18872
-
INE (censo electoral de ciudadanos UE residentes en España): https://www.ine.es/dyngs/CEL/index.htm?cid=42
-
EEE (Comisión Europea): https://trade.ec.europa.eu/access-to-markets/es/content/acuerdo-sobre-el-espacio-economico-europeo-eee
-
Italia (D.Lgs. 197/1996): https://www.normattiva.it/uri-res/N2Ls?urn:nir:stato:decreto.legislativo:1996;197
-
Alemania (BMI, Ausländerwahlrecht): https://www.bmi.bund.de/EN/topics/constitution/electoral-law/auslaenderwahlrecht-en/auslaenderwahlrecht-en-node.html
-
BVerfG 1990 (Ausländerwahlrecht, texto): https://www.servat.unibe.ch/dfr/bv083037.html
