El president del Partit Popular de Catalunya, Alejandro Fernández, va centrar la seva intervenció a denunciar el que anomena el “postprocés”, és a dir, l’etapa posterior a l’independentisme més agressiu, que —segons ell— manté intactes moltes de les dinàmiques polítiques, econòmiques i mediàtiques que van dominar Catalunya durant l’última dècada.
Fernández va sostenir que el procés “no ha acabat”, sinó que simplement “ha mutat”. Segons va explicar, ja no existeix la tensió permanent al carrer del 2017, però sí que persisteix una estructura de poder nacionalista que continua condicionant la política catalana i espanyola. En una de les frases més destacades del seu discurs va afirmar que “el postprocés és el procés sense urnes il·legals, però amb els mateixos privilegis i xantatges polítics”.
El líder popular va acusar també el Govern de Pedro Sánchez d’haver convertit la governabilitat d’Espanya en una “subhasta permanent” amb els partits independentistes. Segons el seu parer, l’amnistia, les cessions competencials i els pactes parlamentaris responen únicament a la necessitat de Sánchez de mantenir-se al poder. Fernández va resumir aquesta idea assegurant que “l’independentisme ja no busca trencar Espanya demà; ara busca buidar-la a poc a poc des de dins”.
Mucho se habla (y se escribe) sobre el POST-PROCESO.
— Alejandro Fernández (@alejandroTGN) May 24, 2026
Aquí mi opinión al respecto. pic.twitter.com/b7ZwRBhh1Z
Un altre dels eixos de la seva intervenció va ser la crítica a la situació econòmica i social de Catalunya després d’anys de domini nacionalista. Va defensar que el procés i el postprocés han provocat una “dècada perduda”, fugida empresarial, deteriorament institucional i pèrdua de lideratge econòmic davant d’altres comunitats espanyoles. En aquest context va reivindicar la necessitat de “reconstruir una Catalunya constitucionalista i sense complexos”.
Finalment, Alejandro Fernández va intentar projectar el PP català com a alternativa política davant de l’independentisme i també davant del socialisme pactista del PSC i del PSOE. Va tancar la seva intervenció apel·lant a una majoria silenciosa de catalans “cansats del conflicte permanent” i va reclamar obrir “una nova etapa de convivència real, igualtat i respecte a la llei”.
