Per primera vegada els majors de 55 anys tenen més atur que la resta de la població activa

Un fenomen inèdit després de dècades d’estabilitat relativa

Tradicionalment, les cohorts de treballadors properes a l’edat de jubilació presentaven nivells d’atur més baixos que altres grups d’edat. Tanmateix, el 2025 aquesta tendència s’ha invertit: la taxa d’atur dels majors de 55 anys se situa en el 9,8%, enfront del 9,4% del grup de 25 a 54 anys.

Aquest fenomen, descrit pels analistes com un veritable sorpasso en termes laborals, s’ha gestat al llarg dels darrers anys i posa de manifest una bretxa creixent en la capacitat d’ocupabilitat dels treballadors sèniors.

Més dificultat per trobar feina… i per mantenir-la

Les conclusions de l’estudi revelen que els majors de 55 anys s’enfronten a majors obstacles per reincorporar-se al mercat de treball. Gairebé sis de cada deu aturats d’aquest grup (57,9%) porten més d’un any sense trobar feina, una xifra molt superior a la registrada en la cohort de 25 a 54 anys (36,1%) o fins i tot en la de 16 a 24 anys (17,8%).

A més, quan aconsegueixen trobar una feina, aquesta sol ser de pitjor qualitat i menor estabilitat: més del 50% dels majors recentment ocupats tenen contractes temporals, i un 10% encadena feines precàries de menys de tres mesos.

Qualitat de l’ocupació i bretxa qualitativa

La bretxa no només afecta l’accés a la feina, sinó també el tipus de treball que s’aconsegueix. Entre els majors amb una trajectòria laboral contínua de més de 25 anys, gairebé el 46% ocupa llocs altament qualificats. Tanmateix, entre els qui accedeixen a una nova feina després dels 55 anys, només al voltant del 15% obté ocupacions d’alta qualificació, mentre que gairebé un 30% accedeix a feines elementals, amb menor remuneració i projecció professional.

Aquesta bretxa també es tradueix en termes salarials. Tot i que el guany mitjà anual dels treballadors de més de 55 anys és superior al de la resta (30.038 euros enfront de 26.855 euros per als qui tenen entre 25 i 54 anys), aquesta mitjana cau dràsticament quan s’analitzen els salaris dels qui han trobat feina recentment, situant-se per sota fins i tot dels seus homòlegs més joves.

Causes estructurals i demogràfiques

L’informe apunta a múltiples factors que expliquen aquesta situació. D’una banda, l’envelliment demogràfic d’Espanya incrementa la proporció de persones majors en la població activa, fet que genera majors tensions en un mercat laboral ja saturat.

D’altra banda, els prejudicis per edat —l’anomenat edatisme laboral— i la ràpida transformació tecnològica dificulten que els treballadors sèniors actualitzin competències i s’adaptin a les demandes dels sectors en creixement. Això es tradueix en una menor atracció per part de les empreses, que perceben els candidats majors com menys flexibles o menys rendibles a l’hora d’invertir en formació continuada.

Formació i educació: una palanca clau

El document subratlla que la formació contínua és una eina decisiva per millorar l’ocupabilitat dels majors. Entre els majors de 55 anys amb estudis superiors, la taxa d’atur cau aproximadament fins al 5,4%, i la proporció de feines d’alta qualificació s’eleva de manera significativa.

Els autors recorden que moltes persones d’aquestes cohortes no van tenir en la seva joventut les mateixes oportunitats educatives que generacions posteriors, fet que dificulta el seu reciclatge professional sense suports específics.

El repte de les polítiques públiques i empresarials

En un moment en què Espanya s’enfronta a elevats costos de pensions —que el 2025 van fregar els 190.000 milions d’euros*—, la integració efectiva dels treballadors sèniors resulta clau per a la sostenibilitat del sistema social i econòmic.

Organitzacions com la Fundació BBVA i l’IVIE insisteixen en la necessitat de polítiques actives d’ocupació, formació contínua i incentius per a la contractació de majors, així com en campanyes per superar estereotips que penalitzen l’experiència en favor de la joventut.