Durant la trobada, celebrada a Granollers, la patronal vallesana va alertar de la creixent asfíxia reguladora que pateixen les petites i mitjanes empreses. El president de la UEI, Pep Garcia, va recordar que només el 2024 es van aprovar 719 normes estatals, cosa que suposa una mitjana de dues noves disposicions al dia i més de 259.000 pàgines publicades al BOE. A això s’hi afegeixen les prop de 179.000 pàgines publicades per la Generalitat al DOGC. «Aquest volum de novetats legislatives és completament inassumible per a les nostres empreses i limita la producció, la innovació i la competitivitat», va advertir.
Fernández va recollir el guant i va defensar la necessitat de traslladar a Catalunya les polítiques econòmiques que el PP aplica en altres comunitats autònomes. «Hem eliminat traves burocràtiques i hem suprimit els impostos de Patrimoni i Successions allà on governem, i volem fer el mateix a Catalunya», va afirmar. El dirigent popular va anar més enllà i va assegurar que «cal acabar amb la cultura antiempresarial que s’ha creat al nostre territori», una idea que va repetir durant tota la seva intervenció davant empresaris i mitjans de comunicació.
Un «sí» davant la política del bloqueig
El líder popular va aprofitar l’acte per contraposar el seu model econòmic al que considera predominant en la política catalana dels darrers anys. Segons va explicar, Catalunya ha viscut massa temps condicionada per formacions que han promogut una cultura del rebuig permanent als grans projectes econòmics.
«Nosaltres volem dir sí», va afirmar. «Sí al Circuit de Montmeló, sí al Quart Cinturó, sí a l’ampliació de l’aeroport, sí a la indústria i sí al turisme». Per a Fernández, creixement econòmic, sostenibilitat i desenvolupament territorial són perfectament compatibles sempre que hi hagi voluntat política per fer-ho possible.
Precisament sobre infraestructures, la UEI va insistir en la necessitat de desbloquejar actuacions estratègiques com la B-40, culminar el desdoblament de la línia R3 i solucionar els problemes crònics de Rodalies. Pep Garcia va recordar que el Vallès Oriental és la quarta comarca catalana en aportació al PIB i un dels principals motors industrials del país. «Necessitem infraestructures pròpies del segle XXI per no limitar la competitivitat de les nostres empreses», va subratllar.
Fernández hi va coincidir plenament i va reclamar centrar els esforços en projectes viables i urgents. Per això es va mostrar molt escèptic respecte a la recuperació del projecte ferroviari orbital impulsat per ERC. «Abans de plantejar noves infraestructures fantasmagòriques, Catalunya necessita que Rodalies funcioni, que s’arreglin les carreteres i que se solucionin els problemes de l’AP-7», va assenyalar.
Crítiques a la turismofòbia i a la pressió fiscal
Un altre dels assumptes abordats va ser la recent pujada de la taxa turística impulsada a Barcelona per PSC, ERC i Comuns. Fernández va qualificar la mesura com una mostra més de la «turismofòbia» que, al seu entendre, s’ha instal·lat en una part de la política catalana.
El dirigent popular va recordar que el turisme genera entre el 15% i el 20% del PIB català de manera directa o indirecta i va advertir que convertir els visitants en un problema suposa un error estratègic. «El discurs del “Tourist Go Home” que va popularitzar Ada Colau està sent assumit ara per aquells que governen Barcelona», va lamentar.
La patronal també va posar el focus sobre la fiscalitat. Pep Garcia va defensar la necessitat de disposar d’un marc tributari competitiu que incentivi la inversió i faciliti la continuïtat de les empreses familiars. Segons va explicar, impostos com el de Successions i Donacions dificulten el relleu generacional i posen en risc la continuïtat de nombroses companyies del Vallès Oriental.
Reformisme davant del populisme
A poques setmanes del congrés del PP català, Fernández va reivindicar el «reformisme» com a eix del seu projecte polític. Davant dels discursos populistes o rupturistes, va defensar una política basada a reformar progressivament allò que no funciona mentre es preserva el que sí que dona resultats.
En aquest sentit, va citar alguns dels principals reptes de Catalunya: el deteriorament dels resultats educatius, els problemes de seguretat ciutadana, l’elevada pressió fiscal, la gestió de l’aigua o la política energètica. «Els problemes de Catalunya es resolen des del reformisme, no des de la revolució», va concloure.
La trobada organitzada per la UEI va tornar a posar de manifest la preocupació del teixit empresarial del Vallès Oriental per l’excés regulador, la fiscalitat i la manca d’infraestructures, però també va evidenciar la creixent sintonia entre una part de l’empresariat i els discursos que reclamen una Catalunya més orientada al creixement econòmic, la competitivitat i l’atracció d’inversions.
