Un partit igualat… fins que Alacant va colpejar primer
El Granollers es desplaçava a Alacant, un equip jove en el seu retorn a la categoria que mirava la classificació i els llocs de descens de reüll, amb l’aurèola d’equip superior i europeu fins fa “quatre dies”. És a dir, amb clara etiqueta de favorit. Però això és handbol…
El partit va començar amb el guió esperat: màxima igualtat, ritme alt i alternances constants. Granollers va intentar imposar el seu joc dinàmic, però es va trobar amb un Alacant molt sòlid a casa, on ja ha demostrat aquesta temporada que competeix al límit.
El matx es va moure en marges curts durant gran part de la primera meitat, sense que cap dels dos aconseguís trencar-lo. Tanmateix, els locals van aprofitar millor les seves possessions finals abans del descans per obrir una petita escletxa, obligant els vallesans a anar sempre a remolc. El 16-15 al descans donava esperances de millora a tots dos contendents.
Segona part: reacció insuficient
Després del pas pels vestidors, l’equip d’Antonio Rama va intentar pujar línies i accelerar el ritme. Hi va haver reacció, sí. Però no continuïtat. Cada cop que el Granollers semblava entrar al partit, Alacant responia amb eficàcia, especialment en situacions d’atac posicional i aprofitant errors visitants.
El partit va entrar en la seva fase decisiva amb diferències curtes, però sempre favorables al conjunt local. I aquí, en el tram final, l’Horneo va ser més contundent: millor selecció de tir, menys pèrdues i més encert en els moments clau. El Granollers, en canvi, va pagar cara la seva irregularitat.
La derrota (31-28) no és només una ensopegada puntual. Té conseqüències. El Granollers perd terreny en la lluita per la segona plaça, en una lliga on cada punt comença a ser or pur en el tram decisiu. L’equip continua competint, continua a dalt… però aquest tipus de partits són els que marquen la diferència entre aspirar a tot o quedar-se a mig camí.
L’Horneo Alacant confirma el seu creixement: un equip incòmode, intens i capaç de tombar rivals de la zona alta quan el partit es juga al seu terreny. Ja ho havia demostrat en altres enfrontaments recents amb finals ajustats i d’alta exigència.
