Pau Llobet (ERC): “Bon estiu i estimin-se”
L’últim ple de la temporada a Granollers, que marcava l’interludi de la legislatura i el tret de sortida per a les vacances d’estiu dels nostres polítics, va ser un dels més tranquils dels darrers mesos, i on tant el públic assistent com els propis partits polítics es van concedir una treva per tornar al setembre amb les piles carregades i ganes d’encetar la que serà una llarga campanya electoral de dos anys vista (fins al maig de 2027), adobada amb eleccions generals —avançades o no— que escalfaran l’ambient polític i l’afecte que, a data d’avui, es tenen els nostres regidors als plens i a les comissions de servei.
Tots els partits de Granollers es citen per al “Debat sobre l’Estat de la Ciutat” del setembre i marxen de vacancesTot i això, en aquest ple tots els partits polítics van començar a desgranar la seva carta als Reis Mags (d’Orient o d’on sigui) i a posar sobre la taula els problemes de la ciutat i les seves mancances: que si seguretat, conflictes laborals, absentisme laboral, clavegueram, les rampes de la Font Verda, la manca d’habitatge social, la construcció d’una Residència per a la gent gran, el futur del camp de futbol, els 25 anys d’un Mercat de Sant Miquel tancat, l’ascensor de l’Escola d’Adults, els projectes de cobriment de la via del tren, la construcció d’habitatges a la zona de l’estació de Renfe, etc. etc. etc.…
Tots aquests són projectes o problemes, juntament amb altres que s’han “aparcats” fins al setembre, ja que tots els partits polítics amb representació municipal s’han emplaçat al proper “Debat sobre l’Estat de la Ciutat” que se celebrarà aleshores. És a dir, tal com hem indicat més amunt, la tornada a l’escola, i la tardor, prometen ser de temperatura elevada, encara que no toqui climatològicament.
Uns (ERC, Primàries o Junts) per marcar perfil i aprofitar l’esprint final d’aquests gairebé dos anys fins a les pròximes municipals i intentar frenar una Aliança Catalana (el partit de Sílvia Orriols d’Olot) que, ens diuen, es presentarà segur a Granollers el 2027. Altres, PP i Vox, intentant guanyar adeptes i vots en clau espanyola, molt útils per continuar creixent, encara que això passarà de forma vegetativa si no canvien d’actitud i “fan més soroll” davant la ciutadania.
I en el seu núvol particular, el PSC, que és l’autèntic “pernil de l’entrepà” que tots volen mossegar i restar-li vots i, sobretot, aquella majoria absoluta de cinc legislatures per aconseguir convertir-se en “la seva parella” i entrar al govern amb ell. Perquè, vist el que s’ha vist i si no hi ha una catàstrofe sideral, els socialistes d’Alba Barnusell seran la força més votada, amb diferència. Malgrat els partits nacionalistes, malgrat els partits espanyolistes i malgrat els partits d’esquerra com Podem, Sumar o qui sigui que es presenti.
No es veu cap alternativa a Granollers, i això és una autèntica llàstima perquè la política s’enriqueix quan sorgeixen noves veus, noves propostes i nova gent que no s’hi ha dedicat abans i que ara poden tenir l’interès de millorar el seu poble o ciutat. I, a més, el cansament dels ciutadans i dels espanyols envers els polítics es demostra justament de la manera equivocada: amb l’augment de l’abstenció. Recordem que l’abstenció sempre beneficia el més votat, és a dir, el PSC, que té una base de vot fidel enorme, i en les darreres municipals la participació no va passar del 50%. Vaja, blanc i en ampolla. En qualsevol cas, això serà vist, debatut, comentat i escenificat pels nostres polítics a partir del setembre, un cop acabades les dues coses més importants d’aquestes dates: les vacances d’estiu i la Festa Major de Blancs i Blaus.
Mentrestant, com va dir el regidor més singular, simpàtic i poeta del ple de Granollers, Pau Llobet (ERC): “Bon estiu i estimin-se.”