Des de fa mesos, la imatge es repeteix: el president apareix a Barcelona amb certa freqüència, passeig mesurat, acte institucional calculat, declaracions contingudes i retorn ràpid al perímetre segur de la Moncloa. Mentrestant, altres capitals espanyoles amb prou feines el veuen. Comunitats senceres travessen conflictes socials, econòmics o territorials sense que el cap de l’Executiu trepitgi el carrer més enllà del que és imprescindible. Amb sort, treu el cap per algun lloc on hi hagi eleccions autonòmiques, però en sessió ultra ràpida tipus “visita del metge d’un CAP”.
La pregunta no és anecdòtica. És política. Per què Barcelona sí i la resta d’Espanya no, amb la mateixa naturalitat? Per què aquesta selectivitat geogràfica en l’exposició pública?
La resposta probable no és a l’agenda institucional, sinó a l’aritmètica parlamentària. Catalunya continua sent peça clau en l’estabilitat del Govern. Cada gest compta. Cada fotografia també. Cada visita és un missatge: la legislatura depèn, en bona mesura, del que passi en aquest tauler. Els meus amics de la infància a aquests gestos els dirien “peloteo pur i dur”. A més, que Catalunya és dels pocs llocs d’Espanya en què “les classes populars” no solen insultar-lo ni cridar-li.
Però governar no és només mantenir majories. Governar és també exposar-se. Escoltar. Trepitjar terreny incòmode. Afrontar protestes. Assumir desgast. I aquí és on sorgeix la sensació de “búnquer”. Una presidència protegida, mil·limetrada, controlada fins a l’últim pla de càmera.
Espanya no és únicament un plató institucional ni una negociació permanent. És territori, és conflicte, és diversitat, és malestar. I un president que es deixa veure només on la política ho necessita estratègicament transmet una idea preocupant: que la presència pública ja no respon al conjunt del país, sinó a la supervivència del poder.
Potser Sánchez no surt menys. Potser surt diferent. Però la percepció compta. I avui la percepció és clara: de la Moncloa se surt poc… excepte quan el passeig convé. I això, en política, mai és casual.
