La més recent d’aquestes ‘caceres’ contra tot allò que no faci olor a català ha estat a Granollers, la capital de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona). Allà, segons declaracions d’un activista de la pròpia entitat recollides a El Confidencial, van visitar fins a 129 comerços per controlar si utilitzen o no el català.
És clar que, quan veuen que no és així, els recorden les sancions a què podrien enfrontar-se si no rectifiquen. Els 18 voluntaris encarregats de visitar els establiments amenacen amb tornar i, si les coses no han canviat, denunciar el local en qüestió. Per aquesta ronda, Plataforma per la Llengua ha comptat amb el suport de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que compta, segons diuen, amb 630 socis i simpatitzants a Granollers.
«El català és negoci»
Això sí, abans de posar les demandes, els 18 voluntaris que van recórrer Granollers van lliurar als comerços un díptic, amb la campanya «El català és negoci». Aquesta està lligada a la fundació Vincle. Fundada el 2008, té com a preferències la cohesió i l’extensió de l’ús de la llengua catalana entre la població acabada d’arribar o que fa ja un temps que va arribar al nostre país.
També busquen l’increment de l’ús del català en el món de l’empresa, ja sigui entre els seus treballadors o entre tots els productes i serveis, i la difusió de les discriminacions i desequilibris d’inversions que pateix l’anomenada Eurorregió Mediterrània, que principalment inclou els territoris de Catalunya, València i les Illes Balears.
El president de Vincle és el mateix que el de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder de la Torre. Des del 2018, la «ONG del català» ha rebut més de 3,5 milions en subvencions per coartar els establiments que no utilitzen en exclusiva el català, amenaçant-los amb les multes que imposa la Generalitat de Catalunya: només al maig del 2025 han recollit 463 queixes a tot Catalunya contra rètols comercials que excloïen el català.
