El Govern intenta reduir el cas Zapatero a “lobby”, però la investigació apunta molt més amunt
El Govern de Pedro Sánchez ha optat per una estratègia defensiva clara davant la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra: sostenir que les activitats investigades serien simples tasques de “lobby” i, per tant, completament legals. Tanmateix, el contingut conegut fins ara de la investigació judicial dificulta seriosament que l’assumpte pugui quedar reduït a una mera activitat d’intermediació política o empresarial.
L’Audiència Nacional investiga presumptes delictes de tràfic d’influències, organització criminal i falsedat documental relacionats amb el rescat públic de 53 milions d’euros concedit a l’aerolínia Plus Ultra. Segons la interlocutòria del jutge José Luis Calama, existirien indicis d’una “trama organitzada d’exercici il·lícit d’influències” liderada presumptament per Zapatero, utilitzant contactes personals i accés privilegiat a alts càrrecs per afavorir interessos empresarials concrets.
Des de la Moncloa insisteixen que “no es desprèn cap prova concloent” i defensen que totes les factures conegudes estarien declarades legalment. La línia argumental de l’Executiu se centra a presentar els treballs de consultoria realitzats per a l’empresa Análisis Relevante com activitats habituals de representació d’interessos. Però el problema polític i judicial per al PSOE és que la investigació sembla anar força més enllà d’un simple “lobby”.
Part rellevant del sumari continua sota secret, especialment la relacionada amb comissions rogatòries internacionals i el rastreig dels diners de la trama en diferents països. A més, la UDEF hauria trobat documentació sensible durant els escorcolls i manté obertes diverses línies patrimonials i societàries vinculades a l’entorn de l’expresident.
La investigació també posa el focus en una estructura organitzada al voltant de Zapatero, amb col·laboradors de confiança i empresaris pròxims que haurien actuat com a intermediaris permanents davant organismes públics. El jutge situa l’expresident com a suposat “nucli decisor” d’aquesta xarxa.
Precisament aquí és on la tesi governamental del “lobby legal” troba més dificultats. El lobby legítim consisteix a defensar interessos davant l’administració dins de marcs transparents i regulats. Però la investigació judicial analitza si va existir utilització d’influència política privilegiada per alterar decisions públiques estratègiques, especialment en relació amb fons estatals.
Fins i tot dins de l’espai polític progressista comencen a aparèixer dubtes. El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va reconèixer que la interlocutòria judicial és “molt dura de llegir” i va arribar a plantejar públicament la pregunta clau: “On acaba el lobby i comença el tràfic d’influències?”.
Mentrestant, el Govern intenta guanyar temps a l’espera de la publicació completa del sumari i de l’informe íntegre de la UDEF. Però a mesura que van apareixent nous detalls —escorcolls, moviments econòmics, comunicacions internes i connexions empresarials— resulta cada vegada més complicat sostenir que tot pugui acabar reduït simplement a una activitat ordinària de consultoria o pressió institucional.