Així ho revela el mòdul sobre dificultats d’accés a l’habitatge de l’ECV de l’INE publicat aquest dilluns, segons el qual, entre les persones de 26 a 34 anys, les principals raons per conviure amb els pares estan vinculades a limitacions econòmiques i d’accés a l’habitatge. En concret, el 34,6% va indicar que no es podia permetre llogar un habitatge i el 12,7% que no podia comprar-lo, mentre que un 13% afirmava estar estalviant per comprar o llogar.
Segons informa Servimedia, un 23,6% dels joves de 26 a 34 anys va declarar que no s’havia plantejat independitzar-se i un 1,9% va afirmar que, tot i poder assumir el cost d’un lloguer o d’un habitatge en propietat, preferia continuar vivint amb els seus pares.
Renda i formació
Per nivell de renda, el percentatge de persones de 26 a 34 anys que convivien amb els pares se situava en el 29,4% entre aquells amb ingressos superiors als 24.000 euros nets anuals, enfront del 55,5% dels que tenien ingressos inferiors als 6.000 euros anuals.
Entre els joves de 26 a 34 anys que vivien amb els pares, un 48,7% dels que tenien menys ingressos assenyalava com a motiu principal que no es podia permetre llogar o comprar un habitatge, davant del 30% entre les persones amb ingressos més alts.
Alhora, el percentatge de persones que indicava estar estalviant per comprar o llogar era del 25,6% en el grup amb ingressos més elevats i del 2,9% entre els de menys ingressos.
Per nivell de formació, el percentatge de joves de 26 a 34 anys que vivien amb els pares era lleugerament superior entre els que no tenien estudis universitaris (45,2%) que entre els que sí que en tenien (43,6%).
Pel que fa a les raons principals de convivència, entre els joves amb estudis universitaris era més habitual indicar l’estalvi com a motiu principal, mentre que entre els que no tenien estudis universitaris destacaven més les dificultats econòmiques per accedir a un habitatge.
Demanda insatisfeta
El 7,6% de les persones de 16 o més anys havia buscat habitatge activament en els últims 12 mesos sense arribar a canviar de residència el 2025. Entre aquestes, el 67,2% va assenyalar el preu “excessiu” com a principal motiu. Un 6,6% va indicar no complir les condicions exigides per al lloguer o la compra, i un altre 6,6% que l’habitatge no reunia els requisits que buscava.
Per edats, la recerca d’habitatge sense èxit se situava en el 14,9% entre les persones de 30 a 44 anys i en el 9,6% entre les de 16 a 29 anys, davant del 6% en el grup de 45 a 64 anys i l’1,5% entre les persones de 65 o més anys. En tots els grups d’edat, el motiu principal continuava sent el preu elevat.
En relació amb les raons per no poder canviar d’habitatge, entre els joves era més habitual assenyalar no complir les condicions exigides per al lloguer o la compra. Aquest motiu va ser indicat pel 9,3% de les persones de 16 a 29 anys, davant de l’1,8% de les de 65 o més anys.
Per país de naixement, el percentatge de persones que van buscar habitatge sense èxit es va situar en el 13,7% entre les nascudes fora de la Unió Europea, en el 9,5% entre les nascudes en un altre país de la UE i en el 6,3% entre les nascudes a Espanya.
Per comunitats autònomes
Per comunitats autònomes, els percentatges més elevats de persones que van buscar habitatge sense èxit es van registrar a les Illes Balears (10,6%), la Comunitat de Madrid (10,2%) i les Canàries (8,9%), mentre que els més baixos es van donar a Extremadura (3,9%), Castella-la Manxa (5,3%) i Aragó (5,4%). En totes les comunitats, el principal motiu va ser també el preu “excessiu” de l’habitatge.
