Els fets se situen entre el 2018 i el 2020. El tècnic del Llerona, aprofitant la seva posició d’autoritat i proximitat amb el grup, va contactar amb almenys tres futbolistes —d’uns 14 anys— a través de xarxes socials per sol·licitar-los imatges de caràcter sexual. No va ser un episodi aïllat ni ambigu: la sentència recull fins a quatre delictes sexuals, fet que evidencia una conducta reiterada.
El procés judicial ha acabat amb un acord entre la Fiscalia i la defensa, a l’Audiencia de Barcelona. La petició inicial —que podia arribar als 20 anys de presó— s’ha reduït a dos anys i dos mesos de presó, una pena que finalment no complirà. El motiu: no té antecedents, ha abonat part de la indemnització i segueix tractament psicològic des de fa anys.
La condemna inclou, a més, quatre anys d’inhabilitació per treballar amb menors, el pagament d’indemnitzacions a les víctimes (més de 10.000 euros en total) i l’obligació de sotmetre’s a un programa per a delinqüents sexuals, tot i que aquest últim podria quedar sense efecte si acredita una evolució terapèutica favorable.
Durant la vista a l’Audiència de Barcelona, l’acusat va reconèixer els fets, va mostrar penediment i va demanar perdó. Aquest reconeixement, juntament amb els atenuants de reparació del dany i les dilacions del procés —que va estar anys paralitzat— han estat clau per rebaixar la pena.
Però més enllà de la sentència, el cas deixa una fotografia incòmoda de l’esport base: la facilitat amb què es pot traspassar la frontera entre entrenador i menor quan la relació es trasllada a l’àmbit privat de les xarxes socials. Sense control, sense supervisió i amb una asimetria total de poder.
I, darrere d’aquesta fotografia incòmoda, en queda una altra: aquest tipus de conductes no poden quedar ocultes. Al contrari, s’han d’explicar obertament per part dels clubs afectats perquè no es repeteixin i serveixin d’exemple per a altres noies.
