La tragèdia es va produir cap a les tres i mitja de la matinada de dissabte quan els quatre joves, de 26, 23, 24 i 22 anys d’edat, respectivament, que viatjaven en un turisme Fiat Punto, matrícula B-1669-TP, acabaven de prendre l’autopista A-7 a l’entrada de Sant Celoni, per dirigir-se a la discoteca Eibisí, de Montornès, per acabar de passar la nit de divendres. Tot just transcorreguts tres quilòmetres, en el punt quilomètric 115, al terme municipal de Vallgorguina, un camió tràiler Man, matrícula B-5387-LN que transportava mandarines i es dirigia cap a la Jonquera, per causes encara desconegudes, tot i que es considera la possibilitat que patís el rebentó d’una de les seves rodes, va creuar la mitjana de l’autopista i va envair els tres carrils en sentit Barcelona. El conductor del turisme amb prou feines va tenir temps de reaccionar i el vehicle va xocar brutalment, de front, contra el camió, quedant completament destrossat. Els joves van perdre la vida a l’instant. El conductor del camió, un altre jove de 29 anys, Antonio Navalón Villalba, va resultar ferit greu, i va haver de ser traslladat per una ambulància de la Creu Roja de Sant Celoni a l’hospital de la població.
La resposta de la comunitat va ser un testimoni de la petjada que van deixar. El sepeli es va convertir en una manifestació de dolor i afecte sense precedents; més de quatre mil persones es van congregar al mateix pavelló on els quatre joves havien celebrat tantes victòries, un comiat emotiu i multitudinari que va transcendir l’àmbit esportiu i va unir la gent en una abraçada col·lectiva. Clubs rivals i federacions van mostrar el seu suport, paralitzant la competició per respecte i solidaritat.
Fàbregas, Pascual, Puig i Tobías militaven a les files de l’equip sènior de l’Handbol Sant Esteve, que diumenge s’havia d’enfrontar al Malgrat, dins la competició de la categoria de Primera Divisió Catalana. El desplaçament a la localitat del Maresme i la celebració del partit van quedar suspesos, igual que la resta de partits de categories inferiors. El club Handbol Palautordera, de Santa Maria, que juga a la mateixa competició, també va ajornar el seu partit a casa contra el Súria, en senyal de dol.
El funeral, que va durar aproximadament una hora, va ser concelebrat per Mossèn Joaquim Floriach, rector de Santa Maria i Sant Esteve i pels rectors de Llinars, Campins i Montseny. Un dels moments més emotius de la cerimònia va ser quan el pare de Marc Tobías va dirigir unes paraules als assistents des del peu de l’altar: “queda clar que aquests joves han tingut una vida plena de vitalitat, cosa que avui ha quedat demostrada, en haver aconseguit omplir aquest pavelló”. Un ensordidor aplaudiment dels assistents va trencar el silenci. Els aplaudiments es van repetir quan els fèretres van ser trets del temple a espatlles pels companys dels difunts.
Entre les autoritats polítiques assistents al sepeli hi havia els alcaldes de Sant Esteve, Alfons Bosch, de Santa Maria, Joan Soler, de Sant Celoni, Joan Castaño i de Montseny, Alfons Planas, així com el diputat i alcalde de Canovelles, Francesc Martos. També van voler ser-hi presents els presidents de la Federació Catalana i de la Territorial d’Handbol i els presidents dels clubs B.M. Granollers, Sant Celoni, Palautordera i Cardedeu.
A partir d’aquell moment, el Club Handbol Sant Esteve va assumir el compromís solemne de mantenir viva la seva memòria. Es van prendre decisions que van transformar el dol en un llegat etern. Els dorsals dels quatre jugadors van ser retirats de manera permanent. Els números 3 (Marc), 4 (Joaquim), 11 (Francesc) i 15 (Oriol) simbolitzen des d’aleshores la presència immutable dels quatre en la història del club. El pavelló municipal va ser rebatejat com a “Els Quatre Hereus”, un nom que honra la memòria dels esportistes i que recorda a cada visitant i jugador que entra a la pista l’esperit de companyonia i sacrifici que ells representaven.
L’impacte del succés no es va limitar al dolor immediat. La tragèdia va posar a prova la resiliència del club. Malgrat el cop esportiu i emocional que va suposar perdre quatre peces clau de la plantilla, l’entitat es va sobreposar amb una unió admirable. L’esperit dels “Quatre Hereus” es va convertir en una inspiració per als jugadors que van continuar, insuflant un nou propòsit al joc: honorar els seus companys amb esforç i dedicació.
En els anys següents, el club va canalitzar el record cap a la formació i el manteniment dels valors que encarnaven l’Oriol, en Joaquim, en Francesc i en Marc. Cada aniversari, especialment cada 13 de febrer, el Club Handbol Sant Esteve i els seus aficionats els reten homenatge amb actes solemnes, reafirmant el lema que no han estat oblidats. La seva història és un poderós recordatori de la fragilitat de la vida i de com l’esport, més enllà de la competició, genera llaços humans profunds i indestructibles.
La tragèdia de 1999 es va convertir en el fonament sobre el qual es va reconstruir la identitat del CH Sant Esteve. “Els Quatre Hereus” no només són un record, sinó un motor per a les noves generacions, un esperit que els inspira a jugar amb passió, compromís i el respecte etern per l’esport i els companys. El seu llegat, com els números a la paret del pavelló, és inalterable i és un exemple de com una comunitat pot transformar la pèrdua en un símbol d’unitat i perennitat.
Si necessites aquesta traducció en format document, també et puc ajudar a preparar-lo.
