Granollers: creixement sostingut, però lluny dels extrems metropolitans
Segons Tinsa, el preu mitjà de l’habitatge a Granollers arriba als 2.367 euros per metre quadrat, amb un increment interanual del 7,4%. Es tracta d’una pujada important, encara que inferior a la registrada a Barcelona ciutat (+11,5%) i també per sota de municipis com Rubí (+11,1%), l’Hospitalet de Llobregat (+10,7%), Santa Coloma de Gramenet (+10,3%) o Viladecans (+10,1%).
La capital del Vallès Oriental es manté com una de les alternatives més equilibrades per a aquells que busquen habitatge fora de Barcelona. El seu preu mitjà és un 46% inferior al de la capital catalana i un 15% inferior a la mitjana de la província de Barcelona.
Tanmateix, la dada més significativa és la relacionada amb l’accessibilitat. Una llar mitjana de Granollers hauria de destinar teòricament un 39% de la seva renda disponible al pagament de la primera quota hipotecària per adquirir un habitatge mitjà. Tot i que aquesta xifra supera el 35% que els experts consideren raonable, se situa clarament per sota dels nivells crítics registrats en altres municipis metropolitans.
En altres paraules, Granollers continua sent més accessible que Barcelona, però també comença a patir les conseqüències d’una demanda creixent impulsada per aquells que busquen alternatives residencials fora de la capital.
Barcelona i la seva àrea metropolitana: l’habitatge és cada vegada més inaccessible
Si el cas de Granollers reflecteix una tensió creixent, la situació a Barcelona i al seu entorn immediat és molt més preocupant.
Barcelona arriba ja als 4.417 euros per metre quadrat i registra una pujada anual de l’11,5%, situant-se entre les ciutats amb més pressió immobiliària del país. L’esforç necessari per comprar un habitatge arriba al 60% de la renda disponible d’una llar mitjana, molt lluny del llindar del 35% considerat saludable.
Però la situació és encara més complicada en alguns municipis metropolitans. L’Hospitalet de Llobregat presenta una taxa d’esforç del 56%, Castelldefels del 55%, Sant Adrià de Besòs del 53% i Cornellà de Llobregat del 50%, nivells que Tinsa considera crítics per a l’accés a l’habitatge.
El fenomen ja no afecta únicament les zones tradicionalment més exclusives. Municipis de classe mitjana com Badalona, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Ripollet o Vilanova i la Geltrú registren també taxes d’esforç molt superiors a les recomanades, fet que demostra que el problema s’ha estès a pràcticament tota l’àrea d’influència de Barcelona.
L’efecte expulsió
Les dades permeten identificar clarament un fenomen cada vegada més visible: l’expulsió residencial progressiva des de Barcelona cap als municipis perifèrics.
Mentre Barcelona manté uns preus prohibitius per a una part creixent de la població, ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa, Rubí o Mataró absorbeixen part d’aquesta demanda. Aquest desplaçament contribueix a elevar els preus a la segona corona metropolitana, reduint progressivament les diferències que històricament existien amb la capital.
No obstant això, Granollers conserva encara una posició relativament favorable. El seu esforç hipotecari del 39% se situa molt per sota del 60% de Barcelona i també del de municipis com l’Hospitalet, Cornellà o Sant Adrià. Això explica en bona mesura per què la ciutat continua atraient famílies que busquen un habitatge més assequible sense renunciar a una bona connexió ferroviària i viària amb Barcelona.
Una tendència que no sembla frenar-se
La principal conclusió de l’informe és clara: el mercat immobiliari continua creixent a un ritme molt superior al dels salaris.
Tinsa adverteix que el 67% dels municipis analitzats ja presenten nivells d’accessibilitat superiors als considerats raonables i que el 30% es troba en situació crítica. Barcelona i la seva àrea metropolitana figuren entre els exemples més evidents d’aquesta tendència.
En el cas de Granollers, les dades encara no reflecteixen una situació extrema, però sí una pressió creixent que, si es manté l’evolució actual, podria acabar reproduint a mitjà termini els mateixos problemes que avui afecten la primera corona metropolitana.
L’habitatge continua encarint-se, la demanda es manté elevada i l’oferta disponible no creix al mateix ritme. Mentre aquesta equació no canviï, l’accés a un habitatge continuarà sent un dels principals desafiaments econòmics i socials tant per a Granollers com per al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.
Aquest enfocament funciona molt bé per a Catnotícies perquè combina dades locals de Granollers amb una lectura més àmplia del problema metropolità i aporta una anàlisi pròpia més enllà de la simple reproducció de xifres.
