La dificultat de trobar habitatge de preu i qualitat a Barcelona empeny els barcelonins cap a altres comarques

​La premsa de Barcelona parla de l’“Efecte Cardedeu”

Barcelona i la seva àrea metropolitana han estat focus informatiu a finals de 2025 per un fenomen que la premsa barcelonina ha anomenat “Efecte Cardedeu”: la creixent diàspora residencial que impulsa famílies i residents a abandonar la capital en cerca d’habitatge més assequible a la segona i tercera corona metropolitana. Aquest fenomen ha estat analitzat en profunditat per El Periódico de Catalunya sota la firma de la periodista Meritxell Pauné, que destaca com la pressió del mercat de l’habitatge a la ciutat està transformant tota l’àrea metropolitana.

Vallés Oriental
photo_camera Vallés Oriental

Habitatge: preus i diferències territorials

Dades del mercat immobiliari mostren una marcada diferència entre Barcelona i municipis com Cardedeu, Llinars del Vallès o la Garriga:

A la capital Barcelona, els preus de compra el 2025 per a habitatges estan per sobre dels 4.200 €/m² de mitjana, amb increments anuals significatius, especialment als districtes centrals.

A Cardedeu (Vallès Oriental), el preu mitjà de l’habitatge també ha crescut l’últim any, amb valors al voltant dels 2.500–2.900 €/m², sensiblement més baixos que a la capital, però a l’alça conforme augmenta la demanda.

Aquesta comparació evidencia que, tot i que viure fora de Barcelona continua sent més assequible, els municipis de l’entorn també estan experimentant pujades de preus vinculades a la major demanda, un fenomen que encaixa amb el concepte de l’“Efecte Cardedeu”.

A més, estudis recents assenyalen que el mercat residencial a Espanya ha registrat una pujada interanual de preus de l’ordre del 10 % el 2025, la qual cosa reflecteix la forta tensió entre oferta i demanda a nivell nacional.

Població i padró: creixement i mobilitat residencial

Les dades oficials de població a Cardedeu reflecteixen un municipi de mida mitjana amb aproximadament 19.050 habitants el 2025, una xifra que serveix de referència per dimensionar els fluxos demogràfics que s’observen a l’entorn metropolità. El perfil del nou habitant de la localitat —classe mitjana i edat mitjana amb un o dos fills— fa pensar que aquest municipi vallesà, com la Garriga o Llinars, per exemple, poden acabar convertint‑se en les noves “Sant Cugat” de la classe mitjana barcelonina.

A nivell metropolità, informes recents han assenyalat que més del 50 % dels habitants de la Regió Metropolitana de Barcelona ha canviat o planeja canviar d’habitatge en els últims anys, un indicador de l’elevada mobilitat residencial induïda per la crisi habitacional.

Aquest moviment residencial no només demostra la pressió sobre el mercat d’habitatge a Barcelona, sinó també la tendència de desplaçament cap a municipis perifèrics, cosa que coincideix amb la interpretació mediàtica de l’“Efecte Cardedeu” com a part d’una transformació estructural del territori.

Mobilitat i connexions: clau de la decisió residencial+

La consolidació del teletreball parcial, la millora de les connexions ferroviàries (encara que segueix sent el punt feble, juntament amb l’escassetat d’habitatge, d’aquestes localitats) i la recerca de qualitat de vida han estat factors que han afavorit l’elecció de municipis com Cardedeu per part dels qui treballen a Barcelona.

Tot i que no existeixen xifres oficials recents desagregades sobre moviments diaris de viatgers, la tendència general a tota l’àrea metropolitana és d’alta demanda de serveis de transport públic i de freqüències més intenses en corredors com la línia R2/R2 Nord de Rodalies, que connecta directament zones del Vallès amb el centre de Barcelona.

Aquest patró de mobilitat consolidada permet que molts residents que es traslladen fora de la capital mantinguin els seus vincles laborals i d’oci amb Barcelona, reforçant el fenomen observat. No cal més que veure l’increment diari de trànsit i de retencions que ha patit l’AP‑7 (autopista de la Junquera) o la C‑17 (autovia de Puigcerdà) per confirmar el creixement de població a les comarques de la segona corona metropolitana i, específicament, al Vallès Oriental.

L’“Efecte Cardedeu” no és només una etiqueta periodística, sinó una descripció d’una realitat territorial més àmplia: Barcelona continua sent un dels mercats d’habitatge més cars i tensos d’Espanya, la qual cosa impulsa la recerca d’alternatives residencials més accessibles a l’entorn metropolità. Amb preus més baixos d’habitatge, major disponibilitat d’espai i connexions de transport preexistents, municipis com Cardedeu, Llinars o La Garriga es troben al centre d’aquesta transformació, que al seu torn planteja reptes i oportunitats per a la planificació urbana del Vallès Oriental i tota l’àrea metropolitana, tensionant la dimensió d’una comarca que no estava planificada per créixer a aquest nivell amb tanta velocitat.


Més a Vallés Oriental