Un cop aquí decidí construir una casa familiar. Aquesta s’aixecà al carrer Balmes amb l’Avinguda Diagonal. Coneguda com a Casa Pérez Samanillo, avui dia és la seu del Reial Cercle Eqüestre. Un altre dels seus germans, Rafael, construí al Passeig de la Bonanova la Torre Rosales. Rafael fou l’últim alcalde de Manila abans de la pèrdua colonial. Un fill de Rafael, Jesús Pérez Rosales, ginecòleg de professió, fou un dels majors col·leccionistes d’art català del segle XX. Donà la seva valuosa col·lecció a l’Ajuntament de Sitges amb la condició que fos instal·lada al Museu Maricel de Mar. Segons testimoni del fill de Lluís, Antonio Pérez de Olaguer Feliu...
“Que en la seva qualitat de fill de D. Lluís Pérez Samanillo, de professió propietari, de seixanta-set anys d’edat amb domicili accidental o millor dit estiuejant a la Garriga, fou detingut per uns individus desconeguts essent conduït a Cornellà, on més tard aparegué el seu cadàver, que presentava ferides d’arma de foc i contusions al cap amb sortida de massa encefàlica. La defunció ha estat inscrita al Registre de Cornellà”.
A Lluís Pérez Samanillo el van detenir a casa seva d’El Pedró Gregorio Abarca López, Daría Martínez Trincado, Lluís Vila Creus i Blas Oliva Gracia. El segrest i afusellament de Pérez Samanillo va tenir lloc el 27 de juliol de 1936. Aquest no fou l’únic assassinat que patí la família. Aquell mateix dia també assassinaren el seu fill Manuel Pérez de Olaguer Feliu. Com descrigué el seu germà Antonio...
“Que el seu germà Manuel Pérez de Olaguer Feliu, de professió empleat de banca, de quaranta-cinc anys d’edat, amb domicili accidental a la Garriga, fou detingut el dia vint-i-set de juliol de mil nou-cents trenta-sis per quatre individus pertanyents al Comitè de la Garriga, que es deien o millor dit eren coneguts amb els sobrenoms de L’Argentí, El Farigola, una dona coneguda com La Miliciana, no podent facilitar cap dada sobre el quart.
Immediatament després de practicada la detenció, el germà del declarant fou conduït a la finca coneguda amb el nom d’El Pedró, situada a la Garriga, on segons declaracions de Josep Noguera, àlies Pepet, empleat en aquella època a la mateixa com a colono, fou objecte de turments i vexacions de tota mena, principalment per part de la dona àlies La Miliciana i del seu amic, del qual es desconeix el nom i filiació.
En un automòbil fou traslladat a la carretera de Cànoves on fou assassinat amb dos trets d’arma de foc, segons referències fetes per la mateixa Miliciana. L’individu àlies L’Argentí es troba actualment detingut a la presó Model, no podent facilitar més antecedents, de moment, sobre la resta de sospitosos. Que la defunció ha estat inscrita al registre civil de la Garriga”.
Pel que fa als sobrenoms d’aquests membres del Comitè de la Garriga, detallem els seus noms:
- Gregorio Abarca López, L’Argentí. Restà confinat el 1941 al Jutjat Militar de Granollers i després traslladat a la presó Model de Barcelona. Era d’origen argentí. Havia nascut a Mendoza el 1912 i fou afusellat al Camp de la Bota (Barcelona) el 2 d’octubre de 1942. Enterrat al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. Era mecànic de professió. Vivia a Granollers amb la seva mare, al carrer Barcelona número 14, i actuà als comitès de la Garriga i Argentona.
- Lluís Vila Creus, El Farigola. Fugí a França. Era membre de la CNT. A part de Manuel Pérez de Olaguer, també assassinà Joan Guanyabens Romeu, Francesc Xavier Albo Martí, Juli Planas Cruells i Esteve Mallol Casas.
- Daría Martínez Trincado, La Miliciana. Fugí a França. També detingué el reverend Ramon Pascual Casanovas, “essent objecte de perverses vexacions per part d’aquesta, assassinat al Figaró-Montmany”. En concret a la carretera que puja a Can Valls des del Figaró, en un indret conegut com Sot de les Pomeretes. Era rector de la Garriga, i fou assassinat el 2 d’agost de 1936. Abans de la guerra treballava com a minyona a casa de Lluís Pérez Samanillo. En un informe se la defineix com a “perversa i molt sanguinària”.
- Blas Oliva Garcia. És el quart personatge que no pogué citar Antonio Pérez de Olaguer, en desconèixer-ne el nom. També fugí a França. Juntament amb els anteriors cremaren l’església parroquial de la Garriga, destruïren tots els altars, objectes de culte, imatges i li calaren foc, el 21 de juliol de 1936.
Finalment, cal comentar que, a la carretera BV-5107, que connecta els municipis de la Garriga i Llinars del Vallès, a la comarca del Vallès Oriental, travessant diversos municipis, incloent-hi Cànoves i Samalús, hi trobem un monument dedicat a Manuel, en el lloc on fou assassinat.
