A l’esquela de l’Eli hi ha una rosa i el poema “Una Rosa d’amor” que Francesc Barbachano va publicar al seu llibre “Llums i Ombres i un espai per la mort” i que reproduïm a continuació.
UNA ROSA D’AMOR
Tu vingueres amb rostre adolescent,
tan blanca i bruna com la nit serena.
Somnien els infants en Reis d’Orient
i jo en la teva faç de gràcia plena.
Vora el mar blau creix la rosa encesa
i en més d’un clima viu i s’hi cultiva,
però, al teu jardí, ple de bellesa,
com fer-hi arribar ma flor captiva?
Jo penso que, si gòtica és la rosa
i subtil l’oreneta en el seu vol,
de cor puc oferir-te millor cosa.
I a dintre meu trobar-hi més consol,
en dedicar-te, encès el llavi ardent,
catorze versos a cavall del vent.
Francesc Barbachano
Descansi en Pau
