L’“entrepà de mortadel·la”: una hipòtesi que esdevé acudit (i barrera informativa)
Des dels primers dies després de l’aparició del brot, tant el conseller d’Agricultura de la Generalitat com diversos mitjans van reproduir la idea que el virus podia haver arribat a través de restes d’un entrepà amb embotit contaminat abandonat a les escombraries, i que un senglar l’hauria ingerit. Aquesta imatge —que ràpidament es va viralitzar com “la teoria de l’entrepà de mortadel·la”— va reduir un problema sanitari d’enorme impacte a una anècdota pintoresca.
Tot i que tècnicament la PPA pot persistir durant mesos en productes porcins processats, i que la transmissió a través d’aliments contaminats és una possibilitat biològica real, la comunitat científica ha advertit que una afirmació tan simplista no substitueix una investigació rigorosa.
L’efecte mediàtic d’aquesta hipòtesi ha estat doble: d’una banda, ha generat desconfiança envers transportistes i camioners —acusats implícitament d’abocar restes de menjar perilloses— i, de l’altra, ha diluït la percepció pública dels riscos reals, contribuint a que molts ciutadans redueixin la complexitat del problema a un acudit.
El Ministeri obre una investigació… però no hi ha conclusions clares
Poc després, davant l’escepticisme i els antecedents d’altres epidèmies, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va obrir una investigació oficial per determinar si el focus podia provenir d’un laboratori de recerca biològica situat a Bellaterra —l’IRTA-CReSA—, ja que en aquesta zona es treballa amb el virus de la PPA en l’àmbit científic.
Aquest gir no implicava una acusació implícita: els responsables han reiterat que totes les hipòtesis estan obertes i que, atès el descobriment d’un virus genèticament diferent dels habituals a la UE, no es pot descartar un origen no convencional.
Tanmateix, les anàlisis genètiques preliminars disponibles suggereixen que el virus detectat en els senglars no coincideix amb les mostres conservades en aquest laboratori, fet que ha portat alguns científics a afirmar que és “altament improbable” que es tracti d’una fuita —encara que això no tanca definitivament aquesta línia d’investigació.
Els experts retreuen la manca de conclusions, no la ciència
Segons un informe preliminar d’un comitè d’experts designat pel Govern, encara és prematur determinar l’origen exacte del focus, i l’evidència genètica disponible no permet atribuir amb certesa una causa geogràfica ni mecanística. El Ministeri i les autoritats científiques assenyalen quatre hipòtesis obertes: una alliberació accidental des d’un laboratori de recerca, una introducció deliberada, un contagi progressiu des d’un altre focus actiu a Europa o una entrada mediada per l’activitat humana a llarga distància.
El més rellevant és que cap d’aquestes hipòtesis disposa, de moment, d’una prova concloent. La ciència no descarta res, però tampoc no ha trobat evidències sòlides a favor d’un origen menor o anecdòtic com unes restes d’entrepà. Al contrari: sense proves, aquesta teoria s’hauria de tractar amb cautela o descartar-se públicament, i no ocupar titulars com si fos la més probable.
Política i imatge pública en la gestió de la crisi
Més enllà dels aspectes tècnics, la gestió comunicativa del Ministeri i de la Generalitat ha passat factura. Les explicacions inicials, presentades amb una gran dosi d’incertesa, es van barrejar amb afirmacions que semblaven més orientades a tranquil·litzar els sectors productius que no pas a informar amb rigor sobre les llacunes del coneixement científic.
En una crisi d’alt impacte econòmic —Espanya és un dels principals productors i exportadors de porcí del món—, les autoritats es troben sota l’escrutini de ramaders, transportistes, consumidors i mercats internacionals. El fet que el relat públic no encaixi amb la complexitat científica ha generat desconfiança i humor sarcàstic, com el que desperta la idea de l’“entrepà assassí”.
Què ve ara?
La investigació continua —amb anàlisis genètiques més profundes, auditories de seguretat i col·laboració amb laboratoris de referència— però, fins ara: No hi ha una causa confirmada del brot. La hipòtesi de l’“entrepà” no és més que una teoria no provada i àmpliament ridiculitzada. L’opció d’un origen de laboratori s’analitza amb rigor i, de moment, no es sosté amb les dades genètiques disponibles.
El que queda clar és que, en plena era de la informació massiva, les autoritats han de gestionar amb extrema cura com comuniquen les incerteses científiques. Altrament, les metàfores poden convertir-se en distraccions, posar en risc sectors sencers i erosionar la confiança del públic en la gestió d’emergències sanitàries.
