L’alcalde anuncia la instal·lació de 500 càmeres (o 1.000) més de vigilància a la ciutat de Barcelona

Barcelona: ciutat “segura” … però Collboni hi posa més càmeres

Quan l’alcalde Jaume Collboni (PSC) afirma que Barcelona és una ciutat segura i, al mateix temps, el seu govern municipal anuncia que es triplicarà el nombre de càmeres de videovigilància en els propers anys, la ciutadania té tot el dret d’aixecar una cella —o potser les dues— amb una expressió escèptica. D’una banda: «Aquí no passa res, tranquils, Barcelona és segura». De l’altra: «Instal·larem 500 càmeres noves (i potser fins a mil) per vigilar els carrers». En llenguatge col·loquial: «Confieu en mi, que tot va bé… però apuntem a tot el que podria anar malament».

Barcelona tendrá 500 cámaras (o 1.000) más de vigilancia en sus calles
photo_camera Barcelona tindrà 500 càmeres (o 1.000) més de vigilància als seus carrers

La rèplica: Vox a l’atac

El grup municipal de Vox no va trigar a assenyalar el que consideren una contradicció. Segons ells, si Barcelona ja és segura, per què desplegar tanta vigilància addicional?

El portaveu de Vox, Gonzalo de Oro, president del grup muncipal de VOX, va arribar a afirmar: «Nosaltres ja ho vam proposar i ens van insultar; ara ho anuncien ells (PSC). Benvinguts a Vox».

I va afegir que aquest anunci demostra que el govern municipal “nega els problemes d’inseguretat mentre reconeix amb fets que la situació a Barcelona és insostenible”.

En resum: Vox interpreta que afirmar que “Barcelona és segura” i després dir “hi posarem moltes més càmeres” equival a: “Sí, és segura… però no tant”. O dit d’una altra manera: “La seguretat no és tan tranquil·litzadora com es diu”.

Per què pot semblar incongruent?

Alguns matisos que fan que el missatge ens grinyoli:

Percepció vs. dada: L’Ajuntament insisteix que la percepció d’inseguretat és superior al que mostren les estadístiques. Però desplegar 500 càmeres més pot indicar que potser aquesta percepció té fonament o, com a mínim, que es pren seriosament.

Seguretat garantida… però amb ‘ulls extres’: Dir que una ciutat és segura implica que el nivell de vigilància ja és suficient. Afegir-hi molta videovigilància es pot interpretar com un “... per si de cas”.

Missatge per a la ciutadania: La combinació de “tot bé” + “controlarem més” envia un missatge mixt: “Vivim tranquils” i “però estem alerta”. Pot generar la sensació de “m’ho dius per calmar-me, però després actues com si tingués motius per preocupar-me”.

Llavors, què vol dir això per a Barcelona?

Per als residents: Pot tenir un efecte — positiu o negatiu — sobre la confiança. Saber que s’instal·laran més càmeres pot donar tranquil·litat, però també pot fer pensar que “fa falta perquè alguna cosa no està bé”. O l’efecte contrari: “Ens controlen massa”.

Per a la comunicació política: El discurs ha de casar realitat, percepció i acció. Si l’alcalde diu “Ciutat segura” i alhora amplia els sistemes de vigilància, el missatge pot semblar contradictori.

Per a l’oposició (Vox) i el debat públic: És una eina clara per criticar la gestió i demanar coherència. Vox ho utilitza per remarcar: “menys propaganda, més resultats”.

Per als drets ciutadans: També hi ha advertiments sobre la privacitat, la proporcionalitat i l’ús de les dades. Tot i que l’Ajuntament aclareix que les càmeres no tindran reconeixement facial ni IA massiva. Ens ho creiem?

Més a Barcelona