Resultats de la consulta popular
El passat 7 de desembre de 2025, Gòsol va celebrar una consulta popular no vinculant organitzada per l’ajuntament. Amb una participació que va superar lleugerament el 50 % del cens, 88 veïns van votar a favor del canvi, mentre que només 12 es van oposar. No es van registrar vots en blanc ni de “no sap/no contesta”.
El criteri de vot es va establir per electors majors de 16 anys empadronats al municipi, i el resultat va ser considerat per l’equip de govern com una voluntat clara i contundent de la comunitat per iniciar el procés.
Per què volen el canvi?
Segons fonts municipals, aquesta iniciativa no respon a cap impuls identitari purament emotiu, sinó a una qüestió pràctica i d’eficiència administrativa:
• Gósol està més connectat socioeconòmicament amb el Berguedà i l’àrea metropolitana de Barcelona que amb les terres de Ponent.
• La seva situació geogràfica crea confusions i dificultats burocràtiques, com quedar exclòs automàticament de plans i subvencions que s’adrecen a municipis de Barcelona.
• Els serveis sanitaris, mobilitat i vincles comercials del municipi són molt més estrets amb els territoris propers de Barcelona i Berguedà que amb el nucli de Lleida.
L’alcalde de Gòsol, Rafael López (ERC), ha subratllat que la consulta dona legitimitat a una reivindicació històrica i que ara caldrà treballar administrativament per fer la efectiva.
Què passa ara? Tràmits i reptes legals
Tot i que el referèndum municipal ha tingut un resultat clar, no és suficient per efectivar el canvi. El procés implica diversos passos:
1. Elaborar un informe municipal que reculli els resultats i les motivacions dels veïns.
2. Sol·licitar informes favorables a les Diputacions implicades (Barcelona i Lleida), al Consell Comarcal del Berguedà i a la Generalitat de Catalunya.
3. Finalment, perquè el canvi sigui efectiu, caldria l’aprovació del Congrés dels Diputats, ja que la Llei de divisió provincial d’Espanya exigeix modificacions legals en aquests casos.
Els experts coincideixen en assenyalar que, tot i la claredat de la votació, el recorregut burocràtic pot ser llarg i complex, i no hi ha garantia que aquest itinerari es completi amb èxit.
Un precedent amb ecos més enllà de Catalunya
A nivell estatal, hi ha precedents històrics similars, com el cas del municipi valencià de Gátova, que el 1995 va canviar de demarcació de Castelló a València després de diverses dècades de reivindicació i un procés legislatiu final aprovat pel Congrés.
A Catalunya, però, mai s’havia produït un canvi de província tan evident com el que es planteja amb Gósol, tot i que sí que hi ha hagut canvis de comarca dins de la mateixa demarcació en altres punts de la regió.
Reaccions i perspectives
El cas ha generat interès periodístic i social per la seva singularitat i per la forma en què posa en relleu algunes incoherències del mapa administratiu català: un poble immensament lligat —culturalment, geogràficament i administrativament— al Berguedà i Barcelona que, malgrat tot, es veu obligat a dependre de Lleida.
Els veïns i l’ajuntament de Gósol consideren que aquest procés podria obrir una porta a futures reivindicacions territorials similars, especialment en municipis amb identitats i vincles supracomarcals forts.
La votació a Gósol no és només una anècdota local, sinó un fet inèdit en l’administració catalana que posa sobre la taula la qüestió de la coherència territorial i la gestió de serveis públics. Amb un resultat molt clar a favor, comença ara una etapa de negociació, informes tècnics i possibles modificacions legislatives que podrien tenir implicacions més enllà del poble mateix.
