L’organisme fiscalitzador, dependent del Parlament de Catalunya, va analitzar 88 expedients de subvencions directes, que representen gairebé el 96 % del total d’ajudes ofertes per la Conselleria de Cultura aquell any. Les subvencions es van distribuir entre 212 entitats beneficiàries, però l’auditoria va detectar un “ús abusiu” de la figura de la subvenció directa, concebuda legalment com un instrument puntual d’estímul per a activitats específiques, i no com a mecanisme habitual de finançament.
Principals conclusions de l’informe
Segons l’informe:
• Un 34,94 % dels fons, equivalents a 21,69 milions d’euros, es van adjudicar a entitats privades sense participació pública, fet que suggereix que les ajudes es van utilitzar com a finançament estable i no com a estímul temporal.
• La documentació de suport per a la selecció dels beneficiaris i la quantificació de les ajudes era insuficient o poc concreta, sense proves clares dels motius tècnics o de l’interès públic que justifiquessin la concessió directa.
• La publicació d’informació sobre les subvencions als portals de transparència va ser “incompleta, poc clara i no reutilitzable”, dificultant l’escrutini ciutadà i professional d’aquestes ajudes públiques.
• L’organisme auditor també va destacar que algunes d’aquestes subvencions podrien haver-se inclòs en procediments de concurrència competitiva existents o, si escau, agrupar-se en noves convocatòries per garantir una major eficiència, igualtat d’oportunitats i transparència en l’assignació de recursos.
Reaccions i conseqüències polítiques
L’informe ha generat crítiques des de diversos sectors polítics. Part de l’oposició ha exigit explicacions al Govern català, assenyalant que la manca de transparència i control en la gestió de les ajudes públiques alimenta la percepció de clientelisme i opacitat en l’administració autonòmica. Alhora, col·lectius culturals han destacat la necessitat de reforçar els mecanismes objectius d’avaluació de projectes per garantir que les subvencions no depenguin de criteris discrecionals.
Per la seva banda, la Conselleria de Cultura ha defensat la legalitat de les ajudes argumentant que responen “a l’interès públic” i al caràcter “excepcional” dels projectes finançats, tot i que no ha negat la necessitat de millorar els procediments i els sistemes de control.
Un avís per a futures polítiques culturals
Més enllà de la disputa política, la Sindicatura ha formulat una sèrie de recomanacions per millorar la gestió de les subvencions culturals, entre elles revisar les bases de la concessió directa, reforçar els requisits de justificació documental i ampliar la transparència activa de la informació.
L’informe posa sobre la taula una qüestió fonamental: si els mecanismes actuals d’assignació d’ajudes culturals a Catalunya garanteixen prou rigor tècnic, transparència pública i equitat entre els diferents agents culturals, o si la normativa necessita reformes urgents per recuperar la confiança i claredat en la gestió dels fons públics.
En qualsevol cas, és un cop dur a la línia de flotació d’ERC i del Govern d’aleshores presidit per Pere Aragonès.
