Segons les darreres dades disponibles, els pantans catalans se situen al voltant del 90% de la seva capacitat, amb alguns com Sau o Darnius-Boadella pràcticament al límit.
Aquest canvi ha obligat fins i tot els gestors del sistema hidràulic a alliberar aigua de manera preventiva en alguns embassaments per poder absorbir noves pluges i evitar riscos de desbordament als rius.
El contrast amb la situació de fa tot just un any és enorme. Catalunya va arribar a patir una de les pitjors sequeres de la seva història recent, amb restriccions de consum en nombrosos municipis. Avui, en canvi, les reserves acumulades permeten garantir el subministrament d’aigua durant tot el 2026 i fins i tot fins a principis de 2027, encara que les precipitacions fossin escasses.
Tot i això, els experts recorden que el sistema hídric català continua sent vulnerable als canvis climàtics extrems. Per això insisteixen a mantenir polítiques d’estalvi i planificació a llarg termini, malgrat moments d’abundància com l’actual.
Perquè, paradoxalment, a Catalunya el problema de l’aigua mai desapareix: només canvia de forma, passant de la sequera al risc d’inundacions.
