L'estratègia de l'expresident català passa per consolidar el suport jurídic europeu obtingut amb la sentència del TJUE i convertir-lo en una eina política. Tot i que el tribunal europeu va avalar la compatibilitat de la llei d'amnistia amb el dret de la Unió, l'aplicació pràctica de la norma continua depenent de les resolucions dels òrgans judicials espanyols, especialment del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Aquesta circumstància explica l'interès de Puigdemont a denunciar qualsevol decisió que interpreti com un retard o una resistència a executar la resolució europea.
L'objectiu immediat sembla clar: accelerar les condicions que permetin el seu retorn a Catalunya sense risc de ser detingut. Cada actuació davant les institucions europees reforça el missatge que el conflicte ja no es limita al debat polític espanyol, sinó que afecta també, segons la tesi de Junts, el compliment del dret de la Unió i el principi de cooperació entre les institucions europees i els estats membres.
Al mateix temps, l'ofensiva judicial té una evident dimensió política. Puigdemont busca mantenir la iniciativa dins de l'independentisme i presentar-se com el dirigent que continua obtenint suport a Europa després de diversos pronunciaments favorables dels tribunals comunitaris. Amb un escenari polític català cada vegada més competitiu i amb Junts disputant-se el lideratge de l'espai independentista, el possible retorn de l'expresident suposaria un impuls important per al seu partit i podria alterar novament el tauler polític tant a Catalunya com a Madrid.
