La conseqüència és demolidora. Els resultats catalans no es podran comparar ni amb els d'altres comunitats autònomes, ni amb altres països, ni tan sols amb els obtinguts per Catalunya en edicions anteriors. En altres paraules, el termòmetre educatiu ha quedat inutilitzat precisament quan més calia mesurar l'evolució d'un sistema que fa anys que encadena mals resultats.
El més preocupant no és únicament l'error. És que, segons s'ha conegut, la incidència va ser detectada fa mesos i les explicacions continuen sent confuses. Ningú no assumeix responsabilitats clares mentre se succeeixen les investigacions internes, les comissions i els encreuaments de versions entre administracions. Massa preguntes continuen sense resposta per a una errada d'aquesta magnitud.
El veritable problema no és només un informe inútil per llençar a les escombraries. És la imatge que projecta un sistema educatiu incapaç d'oferir dades fiables sobre el seu propi rendiment. Després d'anys parlant d'excel·lència, innovació i models exemplars, Catalunya acaba sent notícia perquè ni tan sols els seus resultats poden ser validats internacionalment. I això sí que hauria de fer saltar totes les alarmes.
