El Papa Lleó XIV fixa posició sobre la Intel·ligència Artificial: “La IA ha de servir la humanitat i no el poder d’uns pocs”

El papa Lleó XIV ha situat la Intel·ligència Artificial al centre del debat moral i social global amb la publicació de la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, un document de més de cent pàgines dedicat íntegrament a l’impacte de la IA sobre la dignitat humana, el treball, la democràcia i el futur de la civilització.

El Papa León XIV en la firma de la Carta Encíclica Magnifica Humanitas, 15 de mayo 2026   (@Vatican Media)
photo_camera El Papa León XIV en la signatura de la Carta Encíclica Magnifica Humanitas, (@vatican Mitjana)

L’encíclica, presentada oficialment aquest 25 de maig al Vaticà, suposa l’entrada més contundent fins ara de l’Església Catòlica en el debat tecnològic contemporani. I ho fa amb un missatge clar: la Intel·ligència Artificial pot ser útil i positiva, però també pot convertir-se en una eina de dominació, desigualtat i deshumanització si queda concentrada en mans d’unes poques elits econòmiques i polítiques.

Una advertència contra el “tecnofeixisme”

Un dels conceptes més durs que apareixen al document és el de “tecnofeixisme”. Lleó XIV alerta que qui controli els grans sistemes d’IA tindrà capacitat per imposar visions morals, culturals i polítiques al conjunt de la societat. Segons el Pontífex, la tecnologia mai és neutral i els algoritmes incorporen sempre valors, interessos i prioritats humanes.

L’encíclica critica directament l’enorme concentració de poder tecnològic en grans corporacions privades, especialment a Silicon Valley, i reclama una regulació internacional forta que eviti que la IA es converteixi en un instrument de control social o econòmic.

La dignitat humana com a eix central

El nucli del document gira al voltant d’una idea: la tecnologia ha d’estar al servei de la persona i no a l’inrevés. Lleó XIV insisteix que cap màquina pot substituir plenament la intel·ligència, la consciència o la dimensió espiritual de l’ésser humà.

Per això, el Papa rebutja corrents com el transhumanisme o el posthumanisme, als quals acusa de promoure una visió de l’ésser humà “millorable” mitjançant tecnologia, cosa que podria acabar creant noves formes de desigualtat entre persones “augmentades” i ciutadans de segona categoria.

Ocupació, automatització i risc social

Un altre dels grans blocs de l’encíclica se centra en el treball. Lleó XIV adverteix que l’automatització massiva pot provocar una “calamitat social” si milions de persones són desplaçades laboralment sense protecció ni alternatives.

El Pontífex no rebutja l’automatització, però reclama:

  • protecció per als treballadors,

  • polítiques de transició laboral,

  • redistribució de la riquesa,

  • i control democràtic sobre l’ús de la IA.

En aquest sentit, el Papa estableix un paral·lelisme històric amb l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII durant la Revolució Industrial, afirmant que la humanitat afronta ara una transformació tecnològica d’una magnitud comparable.

IA i guerra: “cap algoritme fa acceptable una guerra”

Un dels missatges més contundents del text és el seu rebuig frontal a l’ús militar autònom de la Intel·ligència Artificial. Lleó XIV demana “desarmar la IA” i sosté que cap algoritme hauria de prendre decisions letals sobre éssers humans.

L’encíclica adverteix del risc de guerres automatitzades, vigilància massiva i sistemes de control capaços d’erosionar llibertats fonamentals sota una aparença d’eficiència tecnològica.

Fake news, menors i manipulació

El document també aborda problemes ja visibles:

  • desinformació,

  • manipulació política,

  • addicció digital,

  • pèrdua de privacitat,

  • explotació de menors,

  • i deteriorament de les relacions humanes reals.

Lleó XIV alerta que les noves tecnologies poden acabar debilitant la memòria col·lectiva, fragmentant societats i substituint vincles humans autèntics per relacions virtuals artificials.

Una crida global a regular la IA

L’encíclica conclou reclamant:

  • regulació internacional,

  • supervisió independent,

  • control democràtic,

  • transparència algorítmica,

  • i una governança tecnològica orientada al bé comú.

El Vaticà vol així convertir-se en una veu moral dins del debat global sobre la Intel·ligència Artificial, defensant que el desenvolupament tecnològic no pot quedar únicament en mans del mercat o de grans empreses privades.

Un document que marca l’inici del pontificat

Amb Magnifica Humanitas, Lleó XIV deixa clar quin serà un dels grans eixos del seu pontificat: la defensa de la dignitat humana en plena revolució tecnològica.

L’Església, que durant segles va reaccionar tard a molts canvis històrics, intenta aquesta vegada anticipar-se. I ho fa llançant una advertència que resumeix l’esperit de tota l’encíclica:
la Intel·ligència Artificial pot ajudar la humanitat… o pot acabar dominant-la.