L’obra està sent realitzada per l’escultor i joier català Joan Serramià, que ha concebut la peça no com un simple objecte cerimonial, sinó com una autèntica declaració de principis. El mateix artista explica que va voler allunyar-se de qualsevol element purament decoratiu, seguint la filosofia de l’arquitecte reusenc, per a qui la bellesa sempre havia d’estar al servei d’un significat més profund.
El bàcul incorpora materials procedents de diferents continents, simbolitzant la universalitat de l’Església. Destaca especialment una olivera mil·lenària de Catalunya que travessa l’estructura principal, acompanyada de banús africà, fustes d’Àsia, Amèrica i Austràlia, a més de petites pedres recollides a les terres on Gaudí va passar la seva infància. Tot plegat conforma una peça que connecta natura, fe i cultura, tres pilars fonamentals en l’obra del genial arquitecte català.
La creu que corona el bàcul està inspirada directament en l’univers arquitectònic gaudinià i en la monumental Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, que serà precisament una de les grans protagonistes de la visita papal. Segons explica Serramià, la inspiració definitiva va sorgir en comprendre que Lleó XIV acudiria a Barcelona per beneir aquesta emblemàtica construcció, culminació de més d’un segle de treball i símbol universal de la ciutat.
Però potser l’aspecte més significatiu d’aquesta iniciativa és el seu origen. Lluny de grans patrocinadors o campanyes institucionals, el projecte s’ha finançat mitjançant petites aportacions de particulars i amics vinculats a l’entorn gaudinià. Una decisió que els seus impulsors consideren coherent amb l’esperit popular que sempre va envoltar tant Gaudí com la mateixa construcció de la Sagrada Família.
El gest adquireix, a més, un valor especial l’any en què es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, la figura del qual ha transcendit l’arquitectura per convertir-se en un dels grans referents culturals i espirituals de Catalunya. La seva obra més universal, la Sagrada Família, culmina ara algunes de les seves fites més importants precisament amb la visita d’un Papa que rebrà a les seves mans una peça creada per recordar que l’art, quan neix de la fe i de l’esforç col·lectiu, pot convertir-se en un llenguatge capaç de travessar generacions.
Més que un regal institucional, el bàcul que rebrà Lleó XIV és un missatge. Un missatge de Catalunya al món, construït amb fusta, pedra i metall, però també amb memòria, tradició i esperança. Un objecte que parla de Gaudí, de la Sagrada Família i d’una terra que continua trobant en l’art una manera privilegiada d’expressar la seva identitat.
