La realitat, tanmateix, és molt més profunda del que alguns volen reconèixer. El tancament d'aquesta base no respon únicament a una reorganització interna, sinó a un problema de manca d'efectius que arrossega la Guàrdia Civil des de fa anys a Catalunya. Una escassetat provocada per l'absència de reposició de places, pels successius traspassos de competències a la Generalitat i per una destinació que cada vegada resulta menys atractiva per a molts agents, conscients de la precarietat professional i del progressiu retrocés de l'Institut Armat en una comunitat on el Govern central ha cedit terreny polític de manera constant.
Els mateixos alcaldes reconeixen que la Costa Brava concentra desenes de milers d'immersions cada any i que la rapidesa de resposta en un rescat pot marcar la diferència entre la vida i la mort. Precisament per això sorprèn que ara qualifiquin de «bogeria» o bestiesa una decisió les causes de la qual fa anys que es gesten. Quan es redueixen plantilles, es deixen vacants sense cobrir i s'afebleix la presència de la Guàrdia Civil a Catalunya, el resultat inevitable és que arriba un moment en què ja no hi ha prou efectius per mantenir obertes totes les unitats especialitzades.
Potser aquesta polèmica servirà perquè alguns comprenguin una evidència que durant massa temps s'ha volgut ignorar: els cossos policials no poden prestar el mateix servei amb menys mitjans, menys agents i menys presència territorial. Perquè quan el desmantellament afecta altres municipis sembla que no importi, però quan la retallada arriba a la porta de casa apareixen les protestes. I aleshores ja no es parla de competències, sinó de seguretat, d'emergències i de salvar vides. Potser és el moment de preguntar-se si les concessions polítiques fetes durant anys no les acaben pagant, com sempre, els ciutadans.
