La xifra és tan senzilla com preocupant: 45 agents operatius i 48 places vacants. Municipis sencers —Puigcerdà, Ponts, la Pobla de Segur i Falset— han vist desaparèixer els únics funcionaris de l'Estat especialitzats en delictes mediambientals. I quan l'Estat es retira, el territori ho nota.
No parlem només d'arbres, rius o fauna. Parlem de seguretat nacional. D'incendis investigats a temps, d'abocaments que no queden impunes, de màfies mediambientals que no actuen amb total llibertat. El Seprona és la garantia que la llei també es compleix allà on no hi ha càmeres ni titulars.
Per això inquieta tant l'estratègia del Ministeri de l'Interior des del 2024: no convocar noves places, reduir la presència territorial i transferir competències als Mossos d'Esquadra i als Agents Rurals, malgrat que aquests últims no són policia judicial i no poden investigar delictes. Les associacions professionals han portat aquesta decisió als tribunals perquè, més enllà del debat polític, hi ha un fet jurídic incontestable: les competències mediambientals són compartides entre la Generalitat i l'Estat. I això només es pot modificar mitjançant una llei orgànica, no pas amb acords administratius.
La situació del Seprona se suma a decisions com la supressió del GEAS a la Costa Brava, una unitat que durant trenta anys ha salvat vides en una de les zones amb més activitat subaquàtica d'Espanya. Onze agents reubicats i un buit operatiu que ningú no ha explicat.
La idea és senzilla: Catalunya necessita més Estat, no menys. Necessita recuperar totes les places del Seprona, restablir les unitats especialitzades i garantir que la seguretat mediambiental no es converteixi en un terreny de joc polític.
Perquè protegir la natura és protegir les persones. I quan l'Estat s'absenta, la inseguretat sempre acaba ocupant el seu lloc.
